Torna Corto

La notícia de l'any pel que fa al món del còmic europeu: vint anys després de la mort d'Hugo Pratt, el seu creador original, torna Corto Maltès gràcies a nous autors. El fandom, l'univers format pels seguidors més aferrissats i puristes, no crec que posin gaires objeccions a aquest retorn. El guió de Juan Díaz Canales podia haver estat signat per Hugo Pratt i el dibuix podia ser una evolució del seu traç. Rubén Pellejero és un deixeble seu, i tots els seguidors poden arribar a fer ombra al mestre. Però no ha estat aquesta la intenció dels nous autors de Corto Maltès, l'àlbum Sota el sol de mitjanit (Norma Editorial) ha estat un exercici de captar un esperit, no de calcar escenes, situacions i imatges. Perquè si l'obra d'Hugo Pratt és immensa és per tot allò d'intangible i conceptual que té. Hugo Pratt expressa gràficament el silenci, els pensaments, el gest imperceptible d'un sospir d'amor, però també l'esgarrifança d'una mort violenta moment abans de consumar-se. Canales i Pellejero ho defineixen com “captar la ironia i la poesia de l'obra d'Hugo Pratt”.

I se n'han sortit ben bé. Tenim un Corto trobant-se amb Rasputín,
somiant, relacionant-se amb Jack London, caminant per la neu, defensant causes com les primeres reivindicacions
feministes, esquivant les bales i sortint-se'n de totes per poder enfilar una nova aventura. L'univers clàssic s'encabeix amb naturalitat amb aquesta adaptació del segle XXI.

De Sota el sol de mitjanit se n'ha fet una versió en color en castellà i català i una en blanc i negre només en castellà. Aquesta nova etapa no s'aturarà i els autors ja comencen a donar voltes a una següent tramesa.