cultura

Estopa

MÚSICS

“Capturar sentiments en cançons és addictiu”

Jo no me n'aniré d'enlloc! A mi de Catalunya no me'n fan fora ni els GEO ni els Mossos!

Ansiosos de compartir el seu nou disc, Rumba a lo desconocido (Sony Music), David i José Muñoz ens atenen amb tan bon humor com sempre en una terrassa propera als seus estudis de Sant Feliu de Llobregat. L'àlbum, amb pinzellades de rock dels setanta i aires de Bollywood enriquint la poció màgica habitual, es presentarà el 27 de novembre al Sant Jordi.

On troba motivació un grup amb 16 anys i 9 discos a l'esquena?
(J) Busquem tornar a fer cançons que ens posin els pèls de punta.
(D) Sí, ens conformem amb això. No cal buscar més complicacions que aquesta.
I què hi ha en les cançons de ‘Rumba a lo desconocido' que els hagi posat els pèls de punta?
(D) Emocions i melodies capaces de remoure la química dels nostres cervells. Segons com, escolto Ando buscando i em noto un pessigolleig a les cames... Capturar els sentiments en cançons i reviure'ls cada cop que les escoltes és addictiu.
Un disc contundent, amb moments de psicodèlia i aires del rock dels anys setanta...
(J) La gent, quan creix, tendeix a fer balades i mitjos temps. Es posen nyonyos. No volíem que això ens passés a nosaltres!
Quina consigna es van fixar quan van entrar a gravar?
(D) Només ens en posem una, des del primer dia. I sempre la compartim amb la resta de músics: no ens agrada el jazz! El respectem, és clar, hi ha d'haver de tot, però en nosaltres la sofisticació és una amenaça.
Fins a quin punt pensen en la gent que els escoltarà, quan fan cançons?
(D) Mai! Un músic audaç mai s'ha de deixar endur pels qui l'escolten. I jo tinc la sort que, per abstreure'm, únicament necessito deixar-me endur per les emocions.
(J) Som molt passionals. Tenim molta dopamina i testosterona. Ens flipem per qualsevol cosa. I això s'ha de notar per alguna banda.
No és un perill tenir el teu propi estudi? Poden estar gravant tot el sant dia...
(D) De cap manera! Jo disfruto a l'estudi, no en les gires.
Sempre ha estat així?
(D) Sí, des del primer disc. Fer una cançó i gravar-la és professionalment insuperable.
Tots dos tenen fills. Es fan més dures les gires?
(J) Quan vas divuit dies a fer les Amèriques sempre hi ha moments depre. I si abans, en aquests moments, enyoraves un entrepà de pernil, ara a qui enyores és al nen. El pernil ha passat a un segon pla.
Ni vostès ni ningú tornaran a vendre quasi dos milions de còpies d'un sol disc. Els preocupa, la pirateria?
(J) És una batalla perduda. A qui vols dir-li que no pitgi el botonet de download si el té a l'abast a casa?
(D) Neeeeens, no pitgeu el botó de descàrrega, que és mooooolt dolent. I el pitgen, naturalment. Només falta que els diguis no perquè ho facin. És una qüestió que apel·la només a la maduresa, la consciència i el sentit de la justícia de cadascú. Nosaltres no som ningú per dir què han de fer i què no. Ara bé: els discos s'escolten millor en CD. Ni MP3 ni iTunes ni hòsties.
S'acosten als 40 anys. Com ho gestionen a l'hora de fer cançons?
(D) Ja no parlem de porros ni de follar, per exemple. Però no és difícil, de debò. Només cal que siguis tu mateix. Seria molt més complicat adoptar l'argot dels nanos de divuit anys.
No perdre el contacte amb la realitat sembla una cosa més senzilla del que deu ser, veient-los a vostès...
(D) És senzill. Com deia Guardiola, les floretes debiliten. Si no fas cas als que parlen bé de tu, el que diuen els que en parlen malament t'afecta menys.
Conserven molts amics d'abans de ser famosos?
(D) Sí, i tant. D'amic famós no en tenim ni un.
Andrés Iniesta?
(D) Sí, però perquè és veí! I no ens hem conegut en cap festa de Vogue, sinó per casualitat. Iniesta per a mi no és cap famós, és el meu veí. I un tipus de collons.
Què els omple la vida quan no estan gravant o de gira?
(D) Reunir-me amb un amic, prendre unes cerveses, o uns tallats, i riure. Sempre m'ha omplert més això que qualsevol llibre, pel·lícula o cançó.
Els faré un parell de preguntes sobre política, si em permeten...
(D) Estem en una setmaneta calenta, una hot week... [l'entrevista es va fer a pocs dies de les eleccions].
Vagarà Catalunya, com va dir Margallo, per l'espai exterior, en cas d'independitzar-se?
(D) En el segle XXI tot es cenyeix a la voluntat popular. És allò que va dir Voltaire: “No estic d'acord amb el que dius però moriria perquè ho poguessis dir.” Això és el súmmum de la tolerància. I cal ser tolerants amb tothom menys amb els antidemòcrates que volen imposar un pensament únic, sigui quin sigui.
...
(D) I una cosa: jo no me n'aniré d'enlloc!. A mi de Catalunya no me'n fan fora ni els GEO ni els Mossos!
Pablo Iglesias apel·lava fa uns dies als fills d'immigrants extremenys i els animava a “ensenyar les dents”. Vostès ho són...
(D) M'imagino el que volia dir. Sembla que tothom que vota “no” hagi de ser de dretes, i no és així. Però ensenyar les dents és lleig i de mala educació. Més que ensenyar-les cal posar-se en el lloc de qui no pensa com tu.
(J) No volem convèncer ni influir en ningú, però.
Cadascú és prou gran per decidir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia