Supervivents industrials

Diumenge passat un fortuït llamp va sentenciar –almenys temporalment– un dels símbols de l'skyline reusenc, la fumera de l'antiga fàbrica Weger (1911). Una xemeneia originàriament industrial que, des de la dècada dels noranta del segle XX, dóna nom a un local d'oci nocturn reusenc prou conegut, La Fàbrica.

El trasbals ciutadà creat per aquest accident i la posterior necessitat d'enderrocar la fumera a causa dels danys han posat en primera plana la realitat d'uns elements històrics, les fumeres, que –de tant contemplar-les quotidianament– s'han convertit en pràcticament invisibles per al reusenc corrent. Des de certs àmbits culturals, hi ha qui diu també que ha hagut de caure un llamp perquè es recuperi la consciència sobre el seu valor.

I és que la nòmina d'aquests elements encara dempeus a la capital del Baix Camp és excepcionalment notable a causa de l'esplendorós passat industrial de la ciutat. De fet, l'arqueòleg del Museu de Reus, Jaume Massó, afirma que “hi va haver un temps en què el paisatge de la ciutat n'estava ple”, sobretot cap a la perifèria. Tot i així, fumeres com la de la cereria Salvadó es troben encara avui amagades entre dues vies tan cèntriques com ara la plaça del Castell i el carrer de la Mar. Una excel·lent mostra de l'alt nivell d'industrialització de la capital del Baix Camp al tombant del segle XIX i de la varietat de fàbriques que van incorporar el revolucionari invent de la màquina de vapor.

Ara fa tot just una dècada, l'Ajuntament de Reus va catalogar-les en el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, historicoartístic i natural de Reus amb diferents tipus de protecció. En aquest sentit, per exemple, la bòbila de Sugranyes es va declarar bé cultural d'interès local el mateix 2005 i, basant-se en un projecte posterior, es va restaurar i museïtzar, i ara és visitable segons demanda.

Però la bòbila de Sugranyes no és una excepció. A banda de la malaurada xemeneia de La Fàbrica, es mantenen en bones condicions cap a una desena d'aquests elements, segons Jaume Massó. D'aquesta manera, caldria esmentar entre les més destacades la del Gas Reusense, la del Molí, la bòbila dels Montseny, la de la cereria Salvadó i la del forn Llevat. Fent honor a la seva història de destrucció del patrimoni urbanístic que es va viure a les acaballes del franquisme i fruit de la bombolla immobiliària recent, altres fumeres com la de la darrera sedera van desaparèixer fa escassos anys juntament amb la fàbrica per construir-hi habitatges nous, com recorda Massó.

L'accident de diumenge passat tampoc és inèdit a Reus. Fa dècades un llamp també va afectar parcialment la del Molí (1863). Tot i així, el fet que l'element es trobi en un espai deshabitat a la Boca de la Mina, el va salvar de l'enderroc, resultat que hauria suposat la fi de la més antiga i estèticament original, ja que és helicoïdal.

Diuen uns versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que “el cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades”, una fragilitat que un llamp es va encarregar oportunament de
recordar als reusencs.