Els tresors de la premsa reusenca

Diario de Reus, Les Circumstàncies, Lo Somatent, Foment, Revista
del Centre de Lectura... Aquests són alguns exemples de les publicacions més longeves en el panorama periodístic reusenc entre el període entre el 1813 (data en què apareix el primer periòdic local reusenc anomenat Periódico político y mercantil de la villa de Reus) i el final de la Guerra Civil, el 1939. Són òrgans d'expressió importants per entendre la societat reusenca en aquesta etapa però no abasten l'amplíssim panorama literari i informatiu que es va viure entre aquestes dues dates. Fruit d'aquesta constatació, el Centre de Lectura de Reus i l'Institut Ramon Muntaner van iniciar l'any passat un projecte de llarg abast destinat a cercar, recuperar, completar i catalogar totes les publicacions
periòdiques reusenques entre aquests dos moments històrics. De moment, s'ha pogut constatar l'existència d'un mínim de 235 capçaleres de premsa històrica que sis persones vinculades a l'ateneu reusenc estan analitzant i buidant per tal de nodrir un futur catàleg. La iniciativa, que s'ha projectat en dues fases, la primera de les quals tindrà una durada de tres anys, culminarà amb la redacció d'un catàleg i una exposició.

Segons explica la cap de la biblioteca del Centre de Lectura, Montserrat de Anciola, es tracta d'una tasca “minuciosa” en la qual es vol detallar exhaustivament tota una sèrie de dades sobre cadascun dels periòdics localitzats. Aquest fet implicarà que el catàleg inclourà detalls sobre la matèria, el perquè de l'edició, el director, el consell de redacció, els col·laboradors, el lloc on s'imprimia, la llengua, un estudi sobre els ninotaries... Anciola afegeix que és una “feina d'investigació molt gran”, en la qual durant la primera fase ja han tingut alguns sorpreses, com ara el descobriment de tres capçaleres que fins ara no es coneixien i de les quals encara no tenen cap exemplar. Es tractaria de La Cuña (1901), Archivos de las enfermedades terapéuticas y mentales (1903) i Idees (1935-36). Per aquest motiu, el Centre de Lectura ha efectuat una crida adreçada a col·leccionistes i particulars d'arreu perquè, en cas que tinguin exemplars d'aquestes capçaleres reusenques, les aportin per al seu estudi detallat atès que a alguns periòdics els falten números.

De Anciola, que lidera juntament amb l'historiador Joan Navais aquest estudi, situa el naixement d'aquest projecte en el període de la presidència de Pere Anguera al Centre de Lectura (2001-2007). De fet, la cap de la biblioteca de l'ateneu reusenc afirma que “Reus va ser després de Barcelona la ciutat amb un nombre més gran de capçaleres”. Entre aquests periòdics, De Anciola en destaca alguns com ara el Diari de Reus i la Revista del Centre de Lectura.

La cap de la biblioteca manifesta també la seva preocupació per l'estat d'alguns dels exemplars de determinades capçaleres d'aquest ric fons hemerogràfic que forma part del patrimoni reusenc. “Seria fantàstic trobar fons per poder digitalitzar almenys el Diari de Reus i Les Circumstàncies”, apunta De Anciola.