Luis González Trio publica el sisè disc, ‘Smile', i actuarà a Nova York
El trio que completen Joan Solà-Morales i César Martínez obre avui la seva quarta temporada com a grup resident del Sunset Jazz Club de Girona
Luis González Trio obrirà aquesta nit la seva quarta temporada com a grup resident del Sunset Jazz Club de Girona, on actua tots els dimarts d'octubre a juny (22 h). El trio format des del 2008 per Luis González (piano), Joan Solà-Morales (contrabaix) i César Martínez (bateria) comença aquest nou curs amb l'edició del sisè disc, Smile , gravat l'estiu del 2014, i una altra notícia important: per Setmana Santa del 2016 el trio viatjarà a Nova York per fer algunes actuacions i entrar a l'estudi per gravar un disc amb el saxofonista Gianni Gagliardi (1987), nascut a Barcelona i resident a Brooklyn.
Smile ( PSM Music ) es va enregistrar els dies 3 i 4 de juliol del 2014 als The Cove Studios de Lloret de Mar –cedits pel grup A Cámara Lenta– i la gravació, realitzada pràcticament en directe, va anar a càrrec del tècnic Lluís Soler. Pol Maresma es va encarregar de les mescles i el màster. El trio va gravar Smile després d'haver fet una gira per Andalusia, on van actuar a localitats com ara Sevilla, Cadis, El Puerto de Santa María i Jerez de la Frontera, on Luis González va néixer el 1980, tres anys abans de venir a viure a Catalunya. Amb un repertori ben rodat a la seva segona temporada al Sunset i a la gira andalusa, d'on van arribar “molt motivats”, van donar forma a un disc que té dues parts ben diferenciades: la primera, més variada, inclou dues composicions de González –Idó Blues i Balada Mim– i cinc versions, algunes de força curioses: Smile please, de Stevie Wonder; Contigo aprendí, d'Armando Manzanero; Minuet in G major, de J.S. Bach; While my guitar gently weeps, el clàssic compost per Harrison per a The Beatles, i Vignette, del contrabaixista nord-americà Gary Peacock. “En el fons, un estàndard és una cançó i, per tant, es pot adaptar qualsevol cançó. Últimament faig més el que m'agrada. No sé si és l'edat...”, afirma Luis González.
La segona part del disc és una improvisació titulada Al Sur Suite, estructurada en sis parts, algunes de molt breus, com ara l'obertura amb Hindemith Vals, Tortilla de camarón, Tacones cercanos o la final Claustro, que no arriba al minut. Les dues peces més extenses i també més pactades prèviament pels tres músics en aquest bloc improvisat són Canción i Tito Carral Blues, dedicat a un tiet que Luis González té a Jerez. “És com si fossin dos discos diferents en un de sol: un més de temes i l'altre més experimental. També al Sunset tenim dies més experimentals que altres”, diu González, resident a Palol d'Onyar i professor de les escoles de música de Sant Feliu de Guíxols, Maçanet de la Selva i Sant Gregori.
El 27 d'octubre, Luis González Trio farà un concert especial dins la programació de Fires del Sunset, amb el saxofonista Gorka Benítez. A més, González, Martínez i el contrabaixista Toni Pujol van gravar l'any passat un altre disc amb el saxofonista sevillà Pablo García, pendent d'edició.
