cultura

Ferran Barenblit

Nou director del Macba

“El Macba ha de posar el rellotge a l'hora”

El museu s'ha de governar de manera diferent. El procés s'obre ara, i em sembla molt estimulant

Ferran Barenblit liderarà la nova etapa del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), just l'any que es compleix el vintè aniversari de la seva inauguració. Relleva Bartomeu Marí, el llegat del qual ha quedat enfosquit pel polèmic intent de censura d'una obra del rei Joan Carles sodomitzat. Amb ell parlem de l'any més negre de la història del museu –al juliol s'hi va afegir la mort per accident de trànsit del seu president, Leopoldo Rodés–, però sobretot del seu futur.

Quin ambient s'ha trobat dins del museu?
Dijous passat, així que em vaig incorporar, vam esmorzar tots junts. M'he sentit molt ben rebut. Veig ganes en l'equip de continuar fent créixer aquesta institució. Si em pregunteu si he vist alguna cosa que m'hagi de preocupar, alguna cosa que m'hagi d'alertar, doncs, no, no n'he vist cap.
Li ho dèiem pels ànims, després d'uns mesos de tant trasbals... Vostè quina opinió té de la polèmica que ha culminat amb la dimissió de Bartomeu Marí?
Opinar seria enganyar a tothom. Jo ho he viscut des de fora. És del tot irrellevant el que jo pensi. I crec que són molt més importants els 20 anys d'història d'aquest museu que no pas el que va passar al març. El potencial del Macba és immens i el que s'ha fet és molt. Sí que puc dir que no és la forma de marxar del museu que ni jo ni ningú voldria. L'ideal és la que vaig tenir jo al CA2M, amb una festa de comiat l'últim dia. Un bon símptoma que tot ha anat bé.
Del Centre d'Art Santa Mònica no en va marxar tan bé, ara fa set anys. També va haver de dimitir. Guarda algun rancor?
No. Estic content de la feina que vaig fer, errors inclosos. Un dels primers correus electrònics que vaig enviar quan vaig entrar al Macba va ser a l'exconseller Joan Manuel Tresserras.
Ho diu amb ironia?
No, no! Teníem i tenim una relació molt cordial.
Parlem del seu programa.
Del programa no en podem parlar encara perquè no el tinc. Les bases del concurs no el demanaven. Demanaven altres coses, com ara idees per a un nou model de governabilitat. I a mi això em sembla molt estimulant. Redefinir unes noves regles. Ara és el millor moment perquè això passi. El Macba s'ha de governar d'una manera diferent.
Han d'entrar noves veus al consorci més pròximes al sector, es reclama des de fa temps. Pensa en algú?
N'hem de parlar, deixeu que comencem a fer-ho. És un procés que s'obre ara. Jo no tinc el poder per imposar-ho. Ho he de suggerir, he de seduir... S'ha de negociar.
Fa uns dies, ens deia que vostè no entén la figura de director d'un museu com un messies, que creu molt en la feina d'equip.
Més que un messies, volia dir un cabdill. Un tirà que fa el que li ve de gust? No, no és la meva manera de ser. Si estem parlant de laboratoris de nova institucionalitat, les coses s'han de fer perquè jo ho dic? És absurd.
No podem parlar de programa però sí de línies. Esbossi'n
algunes.
El primer que hem de fer és mirar què ha estat el Macba durant els seus 20 anys de vida. I reflexionar-hi. No vull ni puc trencar res, però sí transformar. Hem de revisar on posem la centralitat de la narrativa.
Vol dir actualitzar el discurs?
Exactament. El Macba ha de posar el rellotge a l'hora.
Hereta una programació indefinida a curt i mitjà termini. Podria repescar alguns dels projectes que havien concebut els dos comissaris cessats, Valentín Roma i Paul B. Preciado, després d'enfrontar-se a Bartomeu Marí?
Hi ha alguns buits que haurem d'omplir, però ara mateix no puc dir res més: només fa quatre dies que estic al museu! Això sí, em sento a gust amb tot el que hi ha previst fer.
La crítica eterna que rep el Macba és que no atén bé els
artistes catalans. Hi està d'acord?
Pensar en termes de cobrir quotes em sembla molt trist. Jo el que crec és que la història o les històries que vulguem narrar s'han de fer des del context immediat.

Perfil

L'arribada de la generació del anys noranta

Ferran Barenblit va néixer a Buenos Aires l'any 1968 d'una família amb velles arrels jueves centroeuropees. Els seus pares van exiliar-se d'Argentina l'any 1977. En arribar a Catalunya, i tot i no ser gaire futboler, el destí el va fer seure al mateix pupitre d'un alumne de l'Espanyol; per això se sent periquito no practicant. Barenblit pertany a la generació artística dels noranta, una dècada que va representar molts canvis en el món artístic: entrada del món digital domèstic, internet, creació de col·lectius artístics, transformació dels crítics d'art en comissaris o curators. I, en el cas de la capital catalana, la transformació que van representar els Jocs Olímpics. També és un moment en què els artistes i els comissaris busquen horitzons internacionals. Barenblit, que s'havia llicenciat en història de l'art a Barcelona, estudia museologia a la Universitat de Nova York. A la capital americana col·labora amb The New Museum. El nou director del Macba és testimoni de com neix la implicació institucional amb l'art contemporani. Fins llavors, si més no a Catalunya, els museus eren vells contenidors que conferien un paper passiu a l'espectador.

Barenblit va formar part com a comissari artístic de l'emergència creativa dels noranta, com ara els cicles realitzats a l'Espai 13 de la Fundació Miró. Més tard és va acostar als mecanismes institucionals de difusió artística com el Centre d'Art Santa Mònica, on va intentar acostar-se als conceptes de participació, característics de la creació contemporània, en què es vincula l'entorn immediat amb les pulsacions internacionals més actuals. Surt del Santa Mònica amb el pas canviat, però el truquen des de Móstoles per dirigir el CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo) de la Comunitat de Madrid. En aquest espai va presentar propostes que vinculaven l'art amb corrents més amplis no estrictament plàstics com ara el punk. Una visió més canalla que ben segur que aplicarà al Macba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic