Donar veu a presoneres de Franco
El pitjor de les víctimes és l'oblit. Per això, l'assagista i escriptora Carmen Domingo va voler construir un monòleg que parlés de tres tipus de dones empresonades per Franco. Perquè si ha estat silenciada la repressió franquista entre els homes, doblement en el cas de les dones a les quals la seva militància (o mala sort) va dur a la presó. Aquest és el punt de partida de Nomes són dones, el muntatge que obre temporada al TNC i que dirigeix Carme Portaceli. Sol Picó (que alterna sessions amb Xaro Campo), Míriam Iscla i Maika Makovski posen moviment, paraula i so a aquest inframón en què es teixiran llaços de solidaritat i d'un cert humor negre. S'estrena avui i es podrà veure fins al dia 8 de novembre a la Sala Petita. En el Temporada Alta actuaran el 13 de novembre al Teatre de Salt.
Carmen Domingo ha apostat per un perfil de dones poc conegudes. És el cas de Tomasa Cuevas (una analfabeta que ja es va adonar de la importància de deixar testimoni i va gravar les altres companyes perquè la seva lluita no fos inútil). També hi ha la dona catòlica que és acusada pel seu cunyat, que així pot acaparar les terres, i la d'una professora militant, que ho assumeix tot per no perdre la seva dignitat. L'obra, d'una gran radicalitat, revela uns personatges positius, que confien en una nova etapa política que superarà el franquisme.
Aquest és l'únic espectacle del TNC d'una autora, un fet que lamenta Carmen Domingo. Sobretot si es repassa l'autoria de la temporada passada, en què només hi va haver dues autores: Sofi Oksanen (Purga) i Lluïsa Cunillé (El carrer Franklin).
