LiberPress també és Charlie

El president de l'associació LiberPress, Carles McCragh, ja va dir fa uns dies, en la presentació d'aquesta edició dels premis LiberPress, que el guardó principal no es faria públic fins al dia de l'acte, però que seria un premiat important, de dimensió internacional. I així ha estat. El setmanari satíric francès Charlie Hebdo, que ara fa nou mesos va ser víctima d'un greu atemptat terrorista amb dotze víctimes mortals, va rebre ahir a la nit el premi LiberPress 2015, en un acte celebrat a l'Auditori de Girona, “per tota la seva trajectòria professional, en la qual, amb un humor descarat, àcid, valent, picant, agut, atrevit i genial, s'ha burlat dels totalitarismes polítics i religiosos”, segons el veredicte del jurat. Com va dir el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, se'ls premia “no tant pel que van patir, sinó per tot el que han fet per la llibertat de premsa durant tots aquests anys”.

El premi a Charlie Hebdo va ser recollit, entre policies secrets i altres mesures de seguretat –justament per això no s'havia fet públic abans–, per un dels seus dibuixants històrics, l'holandès Willem, autor del cartell dels premis LiberPress 2015, i per dues companyes de la redacció parisenca: la directora de recursos humans, Marika Bret, i la periodista Agathe André. “Voldríem que tots els diaris del món no oblidessin el que va passar a París i que continuessin publicant dibuixos crítics amb absoluta llibertat, perquè encara ens sentim molt sols en aquesta lluita. Tota la premsa lliure està amenaçada”, van recordar els representants de Charlie Hebdo, que van agrair el premi LiberPress en nom dels seus companys morts però també dels que continuen lluitant setmanalment per tirar endavant la revista com a millor resposta contra el terror i la intolerància. “Cal fer riure la gent. Encara que no sigui fàcil, és la nostra feina. I no tenim por”, hi van afegir. A més, van agrair la ràpida i multitudinària reacció internacional de suport a Charlie Hebdo, simbolitzada amb la frase “Jo sóc Charlie”, i van tenir també un record per a les víctimes dels altres atemptats que van sacsejar França al gener.

Una altra de les premiades de la nit va ser la cantant Martirio. “És meravellós que premiïn una cantant andalusa com jo a Girona, per la meva lluita musical solitària i solidària”, va dir. I hi va afegir: “Comparteixo aquest premi amb tota la gent que està començant en el món de la música, perquè sàpiga que és possible fer realitat els seus somnis.” En l'acte, Martirio va cantar un despullat i preciós fragment de Yo vengo a ofrecer mi corazón.

Francesca Friz-Prguda, representant de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) a l'Estat espanyol, va recollir el premi LiberPress Catalunya atorgat a aquest organisme. “És un honor –va afirmar–, però em sembla molt important remarcar que el premi no és per a mi, ni tan sols per a Acnur, sinó per als 60 milions de refugiats que hi ha ara mateix al món, perquè no abandonin i sàpiguen que tenen esperança i dret a una vida normal. El que fem amb ells no és caritat, ni un gest de bona voluntat: és una obligació legal i un imperatiu moral, perquè tots nosaltres podem ser els refugiats del demà.”

El premi mediambiental LiVerdPress es va lliurar al colombià Carlos Drews, director del Programa Global d'Espècies de World Wildlife Fund. “Inevitablement veig amb optimisme el futur de les espècies animals, perquè si no fos així no m'hi dedicaria, tot i que reconec que estem guanyant moltes batalles però estem perdent la guerra. Per això hem de redoblar els esforços. I ja tenim motius d'esperança en la recuperació d'espècies com ara els goril·les, les balenes, els rinoceronts asiàtics, els ossos panda i, fins tot, els tigres”, va dir Drews.

L'acte, presentat per Clara Jordan, va incloure les actuacions d'Els que Canten i l'humor visual i audiovisual d'Ovidi per introduir els premis. També s'hi van projectar imatges dels actes que LiberPress ha organitzat a Sarajevo i Srebrenica per recordar amb unes plaques les víctimes de la guerra.

Altres guardonats van ser l'escriptor grec Petros Markaris, l'artista i activista francès Titouan Lamazou i l'historiador del cinema Javier de Lucas, que va reivindicar el potencial transformador de la universitat, del dret i del cinema. En una vetllada marcada, com és habitual en els LiberPress, per la reivindicació i el compromís –per exemple, denunciant la llei mordassa, sota el símbol de la llibertat d'expressió–, va destacar el clam vigorós de sor Lucía Caram (LiberPress Associació) per construir un nou país. “No deixem que ens matin la llibertat, l'esperança i les utopies”, va dir la monja, abans d'acabar amb un sonor “visca Catalunya!”.