Marcel Tomàs estripa la quotidianitat amb humor
Estrena el nou espectacle de Cascai Teatre, ‘La Banda del Teflon', aquest cap de setmana a Temporada Alta
Torna amb el seu univers personal en què es fusiona teatre gestual, música i audiovisuals
L'univers de Marcel Tomàs no és altre que oferir històries senzilles basades en fets quotidians. Les protagonitzen personatges propers i entranyables, amb els quals el públic s'identifica perfectament perquè resulten familiars. Ho fa, però, passant-ho tot pel sedàs d'un humor surrealista del qual surt una mirada diferent al món que ens envolta. Potser per això, diu l'actor gironí, la gent que surt dels seus espectacles “diu que ha rigut molt però no sap ben bé de què”.
Per al seu nou espectacle, La Banda del Teflon, que s'estrena aquest cap de setmana per Temporada Alta, Marcel Tomàs explicar que es va inspirar en una escena de carrer viscuda, quan per casualitat va presenciar la discussió entre dos lampistes en adonar-se que se'ls havia acabat la cinta adhesiva de tefló. Una verdadera “tragèdia laboral” de la qual aquest clown sense nas vermell treu tot el suc i més.
La nova proposta de la seva companyia, Cascai Teatre, segueix la petja artística dels seus anteriors muntatges, Zirocco (2010), Hotot (2012) i El Pillo (2014), totes elles estrenades en el festival de teatre gironí. En aquesta ocasió torna a exercir de showman total, acompanyat en escena per Toni Escribano i Mariona Ponsatí, amb els quals formen un trio de pallassos immersos en una trama beckettiana en què un cop més es fusiona el teatre del gest, el musical i la comèdia contemporània. Com a teló de fons, audiovisuals amb els quals interactuen.
Univers personal
L'espectacle no explica cap història. No hi ha un fil argumental, sinó una successió de gags que descriuen situacions que suggereixen coses. “Busquem el naturalisme per estripar-lo i agafar el públic de la mà per portar-lo a un lloc indefinit del qual surti rient”, explica Tomàs. Ho fa, com sempre, amb aquest llenguatge humorístic tan particular que es mou constantment del mim al clown i al teatre d'objectes. I amb el poder la improvisació com els millors comediants ho saben fer. “Hi ha risc, és cert”, però, com remarca Susana Lloret, productora que també ha participat de la idea original de l'obra, tot està molt coreografiat. “Som com una banda de jazz, on la base està molt treballada i definida, i els solistes improvisen dins aquest patró.”
La Banda del Teflon s'estrena dissabte a La Planeta (21 h) i hi haurà una segona funció diumenge. Al febrer és previst que torni a aquesta sala, ja que per a Temporada Alta ja està pràcticament tot venut. També farà gira per teatres de les comarques gironines i la voluntat, encara que Marcel Tomàs no és un personatge televisiu ni mediàtic, és portar el muntatge a Barcelona.
