Injecció de bodegons
El MNAC exposa 19 pintures del Segle d'Or espanyol, de grans signatures, que ha dipositat al museu un col·leccionista anònim
Els especialistes del MNAC han estudiat a fons el conjunt, que està farcit d'inèdits
Un museu que deixa d'ingressar obres als seus fons és un museu condemnat a empobrir-se. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), aquest llarg període de restriccions econòmiques li ha posat les coses massa difícils per poder comprar nou gènere. Però els seus responsables no han estat de braços plegats i han treballat altres fórmules per ajudar a fer créixer les col·leccions a cost zero.
El recent acord amb un col·leccionista particular ha permès incorporar 19 pintures, totes d'artistes hispans, del mateix segle, el XVII, i d'un mateix gènere, el bodegó. S'ha pactat un dipòsit per, com a mínim, cinc anys, amb ganes de prorrogar-lo cinc anys més. El museu celebra ara aquest ingrés amb una exposició, Incòlume. Natures mortes del Segle d'Or, que es podrà visitar fins al 28 de febrer.
El nom del col·leccionista no ha transcendit. S'ha signat fins i tot un contracte de confidencialitat. Només s'ha fet públic que és una persona de nacionalitat estrangera amb forts vincles amb Barcelona. Ha estat decisiu el paper del galerista i antiquari barceloní Artur Ramon com a intermediari.
Més enllà de la mostra temporal, el conjunt s'integrarà en la nova presentació de les col·leccions del Renaixement i el barroc que el MNAC tindrà enllestida a finals del 2016. “Aquestes obres ens aporten molt perquè cobreixen alguns buits importants dels nostres fons”, explica Joan Yeguas, comissari de l'exposició i conservador de l'art d'aquest període, dins del qual figuren les obres més conegudes internacionalment i les que reben més sol·licituds per formar part d'exposicions a fora. Els Velázquez, Zurbarán, Ribera... ja se sap que aixequen passions.
Vuit dels deu autors d'aquestes 19 pintures no estaven representats fins ara en el MNAC, alguns de tan rellevants com Juan de Arellano i Tomás Hiepes, d'altres de poc coneguts pel gran públic però molt apreciats pels especialistes: Antonio Ponce, Juan de Espinosa, Agustín Logón, el Mestre de Stirling-Maxwell, el Mestre de les vanitas escrites i un pintor anònim del cercle de Zurbarán. Els dos artistes que sí que ja figuraven en la nòmina d'autors del MNAC són pesos pesants: Juan van der Hamen i Pedro de Camprobín.
Gràcies al gest d'aquest col·leccionista anònim, el museu de capçalera de l'art català engreixa consideradament el seu repertori de natures mortes, fins ara de 28 quadres. 19 més són molts, però, més enllà de números, el que valoren al museu és l'alta qualitat de les pintures, en les quals a més hi ha molta variat de subgèneres: rebosts rústics, taules parades, gerros de flors i una vanitas que invoca el caràcter transitori de l'existència humana.
El públic català devorarà ara totes aquestes genialitats, però, per arribar fins aquí, Yeguas i Francesc Quílez, cap del gabinet de dibuixos i gravats i un gran expert en pintura barroca, han dut a terme prèviament, i amb ben poc marge de temps, un treball de recerca que els ha permès, per exemple, rectificar l'autoria d'algunes peces que lluïen atribucions dubtoses. Un treball que desvelen en l'imprescindible catàleg de l'exposició. I és que aquest conjunt pictòric, farcit d'inèdits, aporta en molts casos novetats absolutes en el panorama historiogràfic de l'art.