Gaudí ja té el cel a tocar

Passejar de tant en tant pels voltants de la Sagrada Família és garantia de trobar-se sempre alguna sorpresa en el que, fins no fa tants anys, era qualificat d'edifici en obres a càmera lenta. La icona de Gaudí ha esdevingut una mena de camaleó: la construcció avança a un ritme tan espectacular que va mutant d'aspecte en un tancar i obrir d'ulls. L'últim any, la fesomia exterior del temple ha variat considerablement a mesura que ha anat agafant forma la sagristia de ponent (cantonada de Sardenya amb Provença). Però res impressionarà tant com el que està a punt de succeir: la construcció de les sis torres centrals que tocaran el cel de Barcelona.

L'equip que lidera Jordi Faulí, l'arquitecte director de la Sagrada Família, el substitut de l'històric Jordi Bonet i, segurament, el que acabarà les obres, té ja com a prioritat l'enlairament d'aquest conjunt de columnes que imposaran un nou ordre en l'skyline de la capital catalana. La més alta serà la que estarà dedicada a Jesucrist: farà 172,5 metres, uns vuit menys que el cim de la muntanya de Montjuïc, a la qual Gaudí no va voler superar de cap de les maneres com a mostra de respecte i submissió a l'obra de Déu. Però 172,5 metres són molts: deixen en minúcia els 112 metres que fan les torres de la façana de la Passió. La torre de Jesús estarà coronada per una creu il·luminada, a dins de la qual podran accedir, a través d'un vertiginós ascensor, els visitants. Serà el mirador més sol·licitat de Barcelona.

Tot plegat ja no és somiar truites, com sí que ho era fa uns anys. No caldrà esperar massa temps per veure realitzat aquest projecte. Faulí avisa, això sí, que els pròxims dos anys la construcció de les sis torres (quatre de dedicades als evangelistes i una a la Mare de Déu, a part de la de Jesús) serà força silenciosa, és a dir, pràcticament imperceptible des del carrer. Però que, el 2018, els ciutadans notaran un canvi radical que ara no es poden ni imaginar. “Si les previsions no fallen, el conjunt de torres estarà acabat el 2020, i amb els pinacles, el 2022”, subratlla Faulí. Després de la dedicació del temple el 2010, en un acte presidit pel papa Benet XVI que va tenir repercussió a tot el món, el pròxim moment memorable serà aquest, sens dubte. I tot quedarà a punt per a la traca final, el 2026, l'any que la Sagrada Família podrà dir, llavors sí, que estarà acabada –per bé que mancaran molts detalls artístics.

Faulí, un home molt prudent, parla de previsions. I fa bé, tot i que ara mateix és impensable augurar un daltabaix en els recursos econòmics per continuar construint amb tanta rapidesa el temple que Gaudí va deixar inacabat fa un segle. Actualment, es destinen 25 milions d'euros anuals a les obres, gràcies a la venda massiva d'entrades, que, a més, cada temporada va a més. Gaudí no té aturador, i les obres de la Sagrada Família tampoc.

La peça clau que s'ha culminat per poder començar a afrontar l'enlairament de les torres és la sala del creuer, un espai d'uns 30 metres de longitud i 16 d'altura amb forma de con invertit que té dues funcions: la primera, fa de distribuïdor de la llum que absorbeix a través d'onze finestrals; la segona, és la base que suportarà la torre de Jesús.

Gaudí no va arribar a projectar-la, però si això pot suposar nous arguments per als detractors de la continuació de la Sagrada Família, Faulí s'hi anticipa: “El nostre objectiu és seguir Gaudí sempre.” L'arquitecte apel·la a les lògiques internes de l'edifici, als exemples i models que va deixar fets Gaudí per tal que els seus deixebles entenguessin el seu concepte i arribessin on ell sabia de bon començament que mai no arribaria. Per una qüestió de temps i, més important i tot, de progrés. Moltes de les genialitats arquitectòniques que tenia al cap no es podien realitzar simplement perquè la tècnica era massa rudimentària. I Gaudí n'era plenament conscient. Sense els ordinadors i alguns dels programes informàtics més sofisticats, la Sagrada Família no estaria ara en el moment en què es troba.

La Sagrada Família acostuma a fer una tongada de jornades de portes obertes per aquesta època. Enguany les farà aquest divendres i durant tot el cap de setmana, però no cal que ningú que no hagi fet ja la reserva de les invitacions hi perdi el temps. Les 30.000 entrades que hi havia disponibles es van esgotar en tres hores. En tot cas, la sala del creuer no serà encara una de les novetats de la visita. L'estrella de les jornades serà un vídeo de nova producció amb el qual tothom entendrà més bé, gràcies a una recreació virtual, la grandesa de les sis torres centrals. En aquestes imatges tot sembla molt fàcil, però la realitat és una altra: els ideòlegs de les obres sort en tenen d'un solar immens de dotze hectàrees llogat al Bages on ho construeixen pràcticament tot lluny del bullici i estretors del centre de la ciutat. En aquests terrenys, situats a Gaià, hi fabricaran els panells de pedra de 5x6 metres que, com si d'un puzle es tractés, s'aniran encaixant a l'Eixample amb grues de dimensions monstruoses.

El que sí poden apreciar ja els visitants del temple és l'abassegador repertori de vitralls que ha creat Joan Vila Grau. L'obra de tota una vida està a punt de quedar enllestida. Vila Grau ha fet una feina immensa, impactant i original. També està pràcticament tancada la carpeta de les portes de la façana del Naixement, després que aquest juliol entrés en escena una joia de bronze acolorit pensada per al portal de l'Esperança, de l'escultor Etsuro Sotoo. L'última que queda per col·locar és la del portal de la Fe, també d'Etsuro Sotoo. Està previst que s'instal·li a principi d'any.

El 2016, torres centrals a part, es culminarà el pòrtic superior de la façana de la Passió i la sagristia de ponent. Poca broma: el 70% del temple ja està acabat. Però el millor encara ha d'arribar.