Tània Juste, premi Luján

L'escriptora i historiadora Tània Juste ha guanyat el XIX Premi Nèstor Luján 2015 amb la novel·la històrica Temps de família. Aquest premi anual, que està convocat per Columna Edicions, va néixer l'any 1997 amb la voluntat d'impulsar el gènere de narrativa històrica en la llengua catalana i de donar-li cabuda. Temps de família, que és la quarta novel·la de l'autora, narra una història sobre una nissaga familiar arrelada a la terra i les vinyes del Penedès. El llibre comença amb un indià retornat de Cuba. És un retrat de quatre generacions i de diversos moments històrics d'una família catalana. “Aquesta narració de Juste s'allunya del que s'havia publicat fins ara amb el premi Nèstor Luján, ja que es remunta als segles XIX i XX. Per tant, hi ha un punt de canvi”, comenta Glòria Gasch, editora de Columna i membre del jurat.

La trama general s'articula entorn l'univers familiar, que es construeix a partir de l'arribada de l'indià, que s'estableix a les vinyes mortes on havia viscut de petit per tal de construir un imperi a partir del no-res. A partir d'aquí, la història, que recorre part del segle XIX i la primera meitat del segle XX, té un joc d'anades i vingudes en el temps, ja que cada generació que apareix representa un període o una època determinada. “Amb aquesta novel·la volia analitzar la família com a fenomen d'identitat, com una petita societat. Cada família, d'una manera o altra, inspira”, explica Juste.

El llibre té una estructura definida en funció de les necessitats dels personatges, que donen a lloc a diverses trames secundàries. Per aquest motiu, el component històric és clau per entendre en quina situació es troben. Els fills de l'indià, per exemple, són una generació amb més oportunitats que els seus avantpassats, però que es topen amb la dictadura franquista. Segons l'autora, la caracterització dels protagonistes ha sigut el que més ha elaborat per tal de donar-hi sentit i forma. “Tots els personatges del llibre se sobreposen a les situacions adverses”, afirma Maria Carme Roca, membre del jurat i guanyadora del premi l'any 2006.

El simbolisme de la terra també té un paper fonamental, ja que és el punt de partida i el lloc físic on es desenvolupa aquesta nissaga, que està inspirada en autors clàssic com Mercè Rodoreda i Thomas Mann i en l'estudi de dinasties catalanes dels segles XIX i XX.