Cultura

Crònica

jazz

Els fills de la llum

Després de fer una classe magistral per als alumnes del Conservatori del Liceu de Barcelona, els virtuosos Danilo Pérez, John Patitucci i Brian Blade van oferir un concert excel·lent a l'auditori de la mateixa institució, un fòrum d'aquells que ningú diria que és d'un país pobre i amb xifres d'atur del tercer món.

Rere el nom de Children of the Light, amb el qual signen també el seu primer disc a trio, els tres músics van oferir una col·lecció de temes, compostos per tots tres, derivant cap a improvisacions que demostraven el seu currículum i també la seva inspiració. Tots tres són habituals del Voll-Damm Festival i els hem vist als millors combos actuals, singularment formant quartet amb la llegenda Wayne Shorter, que els entronca amb la tradició de Davis, Coltrane, Silver, Zawinul, Ferguson, Rollins o els Jazz Messengers d'Art Blakey, és a dir, en línia directa amb l'enciclopèdia i el cànon del jazz contemporanis, del qual són fills, fills de la llum.

Dimecres el seu repertori va connectar amb els joves músics, que majoritàriament havien anat a veure'ls. Reconforta veure els estudiants en la convocatòria perquè de la legió de músics de jazz del país, en vaig veure pocs, per no dir pràcticament cap. O s'ho saben tot o no guanyen ni per pagar l'entrada: misteri.

Els Children of the Light van fer una interpretació lliure dels deu temes, des dels romàntics, on el piano de Danilo sonava amb ecos de la música espanyola i els clàssics del XIX, a les guiades pels rítmics, amb uns solos de contrabaix i baix elèctric memorables. Per no parlar de la lliçó de les baquetes de Blade, que són de traca i mocador. Lumen, Luz del alba, Sunburn and mosquito–que van començar mimetitzat el zumzeig amb els instruments– i les evocadores Within everything i Milky way van sonar esplendoroses, tot i que crec que es van excedir en el temps. Amb una hora i quart o una hora i mitja, aquest cronista hauria sortit levitant. Les dues hores se'm van fer llargues. La síndrome Springsteen o no saber quan cal acabar, eternitzar el plaer, pot provocar efectes contraris als desitjats. Vetllada, no obstant això, important.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona