cultura

Berta Sureda

Comissionada de Cultura de Barcelona

“Fins ara s'ha prioritzat l'alta cultura”

Farem canvis importants al Grec i a la Mercè: menys cultura comercial i més descentralitzada
Des del minut zero sé que puc quedar fora del càrrec. Pot passar i, si passa, serà una decepció

Berta Sureda ha viscut els últims set anys a Madrid. Manuel Borja-Villel, l'exdirector del Macba, se la va endur al Museu Reina Sofia perquè hi desplegués el programa d'activitats públiques. Sureda diu que ha trobat una Barcelona molt diferent de com la va deixar: “Culturalment més desestructurada.” El sector la coneix molt bé dels temps que va capitanejar l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat, i li reconeix una virtut: que escolta. Barcelona en Comú la va fitxar per sacsejar el panorama cultural de la ciutat. Amb una ombra d'incertesa pel que pot passar després de les eleccions del 20 de desembre, Sureda explica en aquesta entrevista com construirà les parets mestres del seu nou paradigma cultural des del càrrec de comissionada.

Proposa un canvi radical de
model cultural. Per què, com
i quan l'activarà?
Fins ara, i sobretot els últims anys, s'ha prioritzat una alta cultura que nosaltres entenem que, si no tenim el sector de base consolidat, tampoc no es nodrirà de continguts. El que proposem és deixar de pensar en la marca Barcelona per aportar recursos al teixit cultural de base, que serà el que farà créixer la marca Barcelona per si sola. No cal que creem cap marca, ja
la crearà la mateixa cultura. I aquest canvi passa perquè l'Icub no sigui tant un productor de cultura. Cal reforçar més el seu paper de facilitador perquè la cultura la facin els altres.
Què eliminarà?
No sóc partidària d'eliminar sense substituir. Se m'ha malinterpretat: no suprimiré els festivals de literatura. Ho decidirem conjuntament amb el sector: és més necessari un festival o recursos per a les llibreries?
La transformació serà
immediata?
De la nit al dia no es pot canviar, canviarà amb el temps. Hi ha tant a fer. El sistema de subvencions, per exemple, és molt complex i dificulta una mica el que volem fer. Ara bé, tot el tema de bones pràctiques, codis ètics, concursos públics, vetllar per la transparència... això sí que ja ho estem tirant endavant i els canvis, a poc a poc, es notaran aviat. Ja estem introduint la ciutadania als consells d'administració dels patronats. Les institucions hauran de treballar en debat amb la mateixa ciutadania. Però, com us dic, el llarg termini sempre és fonamental en la cultura. D'aquí la importància d'un pla estratègic, tot i que la gent ja estigui cansada de plans estratègics que després no serveixen per a res. Però és que l'hauríem de tenir per als pròxims deu anys.
Com modificarà el sistema de subvencions?
Aquest any serà una mica continuista. Però per a l'any que ve farem canvis en dues direccions, una que afecta el mateix tràmit administratiu i l'altra, els continguts. Quant al tràmit administratiu, volem establir convenis trianuals per als projectes que requereixen un llarg termini. I també volem millorar els criteris de valoració, perquè ara són els mateixos en tots els departaments de l'Ajuntament. La cultura té unes especificitats i els criteris han de ser més adequats. Quant als continguts, s'han d'adaptar a les prioritats actuals. Una d'important és consolidar el sector artístic. A Barcelona estan passant moltes coses, el sector artístic viu un moment molt creatiu, però està abandonat. Des del primer moment, des que un artista necessita un espai per crear, hi hem de ser. Un altre sector que està dèbil és el de les llibreries, sobretot les independents. La línia de subvencions específica per a les llibreries potser la podrem entrar aquest any.
Augmentarà la dotació de les subvencions?
Intentarem que sigui un 10% més alta.
Exclouran les societats mercantils, com deien en campanya?
No, no vam dir això. Vam parlar sempre de reequilibrar. No es pot excloure la indústria cultural. El que hem de fer és treballar molt més amb els grans esdeveniments, tipus Sónar, Primavera Sound..., el retorn social d'aquesta inversió. Hem de mirar de fer-los arribar a més comunitats i barris.
Parli'ns dels concursos públics per nomenar directors que es convocaran aviat: Fabra i Coats, Virreina, museus Etnològic i Cultures del Món i Grec.
Fabra i Coats: és immediat. Era urgent perquè si no ens quedàvem sense continguts durant un temps. Sense ser radicals, sí que hi ha alguns matisos. No volem un projecte curatorial sinó de mediació artística. I per impulsar-lo pensem en un director, en un col·lectiu o en una gestió ciutadana: hem obert aquesta possibilitat. El contracte només tindrà una durada d'un any. Com us dic, teníem pressa i no hem pogut consultar el sector. I ho farem, perquè volem aprofundir en la reformulació del centre d'art: ara mateix amb la fàbrica de creació que té al costat es donen l'esquena. La Virreina: dilluns vam fer la primera taula de treball per definir quin paper ha de tenir en el mapa d'institucions de la ciutat, per complementar més que per duplicar missions. Això s'està debatent ara i quan acabem les reunions redactarem les bases del concurs a partir de les conclusions. El convocarem a finals d'any perquè al juny ja tinguem director. L'Etnològic i el Cultures del Món: està previst més endavant. Deixem tot un any la coordinació a en Pep Fornés. Crearem un grup de treball, que ja està proposat, per repensar aquests dos museus. El Grec: en Ramon Simó portarà l'edició del 2016, però ja estem concentrats en el concurs perquè el nou director, o col·lectiu, es pugui incorporar ràpid.
L'any vinent acaba contracte
el director del Museu Picasso, Bernardo Laniado-Romero. El renovaran o faran concurs?
Concurs, ja n'he parlat amb
el patronat.
Diu que La Virreina agafarà una altra personalitat. Continuarà sent un centre especialitzat en la imatge?
Partim de la imatge, però en un sentit més ampli. No només amb el concepte expositiu sinó també com a centre d'interpretació, d'arxiu, de debat, de reflexió, de pensament crític...
L'Etnològic i el Cultures del Món, inaugurats fa tan poc, és convenient tocar-los ara?
Hem de tenir una mirada conjunta d'aquests dos museus. I en el cas del Cultures del Món, penso que és necessari repensar el discurs. Com? Ho decidiran els experts. Hi treballaran durant un any.
Vol fer canvis a la Mercè?
Sí, i importants, en la mateixa línia que el Grec. Hem de fer prevaler el suport als creadors, a l'experimentació, i no, o no només, a la cultura més comercial i mediàtica. Més que programar, hem de fer de plataforma de projectes emergents, nous... I també s'han de descentralitzar. El Grec i la Mercè han de ser esdeveniments més de ciutat, i això passa per estar als barris. Hem de donar a la ciutadania la sensació que són projectes de tota la ciutat. Ara estan massa centralitzats.
Per quins motius descarta
el projecte de ‘La muntanya dels museus'?
Parlis amb l'equipament que parlis, et dirà que està en una situació de precarietat i de feblesa. No construirem coses noves amb aires de grandesa sense consolidar primer el que ja existeix. Prioritzem consolidar. El cas del MNAC, necessitat de més espai, és diferent. Pel que m'ha dit el seu director, en Pepe Serra, tampoc no representa una partida econòmica immensa. Això no ho impedirem.
L'anterior govern tenia pactat amb Jaume Plensa el projecte d'una escultura icònica dins del mar. El veu amb bons ulls?
Ho estem analitzant entre les diferents àrees de l'Ajuntament implicades. Encara està en una primera fase d'anàlisi prèvia a la decisió.
No volen invertir en nous equipaments; i en algun gran esdeveniment?
De moment, no. Excepte el de Ciutat de la Literatura de la Unesco, que ens aniria molt bé.
Hauria gestionat d'una manera diferent la crisi del Macba?
Estic absolutament en contra de la censura. No sé si va ser un cas de censura o d'autocensura... No culpo els polítics del moment. Però no es va gestionar bé, no. Jo ho hauria fet diferent. Hauria intentat que no passés parlant amb en Bartomeu Marí.
Quan s'ompliran els buits de
direcció de l'Icub?
Els dos directors, el de sectors culturals i innovació i el de memòria i història, es nomenaran a través d'un concurs. No un concurs obert, segurament serà negociat, encara hem de veure el mecanisme.
Què passarà amb la marxa de Xavier Domènech [candidat d'En Comú Podem per a les eleccions del 20-D] del comissionat de Memòria Històrica? Se li buscarà relleu o assumirà vostè les seves tasques [Born, Museu d'Història de Barcelona i Castell de Montjuïc]? Quina lògica té aquesta divisió?
Es buscarà una altra persona. L'encàrrec a en Domènech era molt més transversal, no es volia una mirada de la memòria històrica només des de la cultura. La resposta a aquesta divisió no la tinc jo, és una qüestió més política. Però veig molts avantatges que hi hagi una persona dedicada a la memòria històrica per repensar el futur. I l'important és que col·laborem, cosa que hem fet amb en Domènech.
Dos apunts finals sobre el seu paradigma cultural. Els valors que l'artista aporta a la ciutat són incompatibles amb el rendiment econòmic que pot treure del seu potencial creatiu? Fa l'efecte que en aquest model que vostè vol implantar la idea de negoci estigui mal vista...
En absolut. És que es tracta d'això, de donar sortida a les propostes artístiques i a la creativitat. Hi ha coses que no seran mai comercials, però n'hi ha que sí i estarem molt contents. En el sector de les arts visuals, per exemple, l'engranatge perfecte és quan l'artista té un espai per crear, un espai per difondre i acaba en una galeria i ven la seva obra. Ho treballarem, però d'altres maneres. I des de molts punts de vista. En teatre, no pot ser que les companyies joves siguin les úniques que vagin a taquilla. En les entitats on hi hagi participació de l'Ajuntament hi ha d'haver unes condicions per no fomentar la precarietat de l'artista.
Què farà per integrar el turisme en aquesta nova concepció cultural?
Hem de donar molta més visibilitat al que passa als barris. Hi ha activitats i edificis interessantíssims. Caldrà fer un esforç comunicatiu enorme per afavorir que el turista es desplaci i no faci el circuit de sempre. Parlarem amb els operadors turístics perquè incloguin aquestes altres rutes a les guies. Si aconseguim que la cultura no sigui només la dels grans esdeveniments i grans equipaments, sinó la de tot el que passa a la ciutat, resoldrem molts problemes que tenim.
Es veu fora del càrrec després de les eleccions del 20-D? Són constants els rumors que els probables pactes amb ERC i/o amb el PSC l'apartaran...
Jo estic treballant com si em quedés aquí deu anys. Ara bé, això que em dieu ho tinc present des del minut zero, des que vaig entrar. Perquè, sí, crec que pot passar. I, si passa, serà una decepció perquè cada vegada m'agrada més. La cultura de Barcelona és un repte molt gran. I jo tinc unes ganes immenses de canviar les coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia