‘Hic digitur dei', el fidel i estripat testimoni del 1975

Si hi ha una mort que va complaure el món ara fa 40 anys és, sens dubte, la de Francisco Franco, el novembre del 1975. Hi ha qui ho va celebrar a casa destapant cava, més d'un, al carrer manifestant la seva incontrolable alegria i uns pocs, portant a terme una pel·lícula singular i prou irrepetible en la mesura que és fruit de l'esperit anàrquic i la gosadia dels primers moments de la Transició.

Parlem d'Hic digitur dei, d'Antoni Martí, una pel·lícula transgressora sorgida de la moguda underground de l'època, en aquest cas concentrada en els cercles artístics i culturals al voltant del nucli de l'escola Massana de Barcelona. Més concretament, d'uns “joves àcrates i joves”, tal com els va definir en una crítica publicada en aquest mateix diari Imma Merino, que, al llarg d'un any i mig, i tot aprofitant aquella efervescència, es van embarcar a rodar amb tres càmeres i seduint una bona colla d'intèrprets i artistes.

Prop d'un centenar, amb noms tan dispars com Rosa Novell, Xabier Elorriaga, Alfred Luchetti, Maruja Torres, Montserrat Carulla o Miquel Cors, que van intervenir, amb més o menys protagonisme, en aquesta crònica subcultural en clau d'humor de la mort del dictador recollida en un guió obra de Roser Fradera i Quim Monzó (que també intervé en la pel·lícula) a partir de la pluja d'idees diària del músic Quim Sota i el director Antoni Martí. “Era una vomitada contínua de tot allò que vivíem”, comenta el realitzador bisbalenc, tot recordant aquell rodatge.

Un esperpent? “La nostra font d'inspiració era la revista Hola. Llegiu el que es deia a l'època i veureu com la realitat supera la ficció”, contesta Martí. Va ser, doncs, a partir del que recollia la premsa de paper cuixé que es va vertebrar Hic digitur dei, que se centra en Llumeta, una criada que entra al servei d'un pseudoaristòcrata corruptor i decadent que, a mesura que avança amb el seu to Monty Python, deixa clar que tant parla dels poders dictatorials en general com que en realitat és un fidel i estripat testimoni de l'època.

Hic digitur dei es projecta, demà, al cinema Truffaut de Girona, en el marc del festival Temporada Alta (22 h), amb una còpia impecable fruit de la restauració efectuada per la Filmoteca de Catalunya fa dos anys. A partir d'aquí, la pel·lícula farà una gira de projeccions que, entre altres, arribarà a al cinema Montgrí de Torroella (20 de novembre), al cinema Mundial de la Bisbal (21 de novembre) o als cinemes Girona de Barcelona (23 de novembre).