Martí Anson, botiguer efímer

Cada dilluns, dimecres i divendres, de cinc a vuit de la tarda i fins a finals de gener, Martí Anson apuja i abaixa la persiana d'un local al carrer Pallars de Barcelona on antigament hi havia una ferreteria, la Balius. En el lloc de la que va ser una de les ferreteries amb més tradició del barri del Poblenou, ara hi ha una botiga de mobles i complements per a la llar. De la ferreteria, en queda el rètol (en un racó prop de la porta), els prestatges, alguns anuncis, molta pols i alguna teranyina.

A dins del local ronyós, en canvi, s'hi ha encabit una estructura de fusta –la botiga de mobles d'Anson–, com si fos una mena de joc de nines russes. Si hi entreu, Anson, el botiguer, us rebrà amb un somriure, amabilíssim. Gairebé res us farà pensar que no esteu en una botiga d'aquestes d'aspecte modernet que darrerament tant proliferen a Barcelona. Podeu mirar –fins i tot hi ha un catàleg amb tots els productes: làmpades, tauletes, un petit sofà, cadires, fotografies emmarcades...) i remenar, podeu seure i estar-vos-hi una estona.

Una botiga de mentida

L'única cosa que no es pot fer a la botiga d'Anson és precisament comprar, ja que aquesta no és una botiga de veritat, sinó una obra de Martí Anson que forma part de l'exposició Espècies d'espais, que es va obrir el juliol passat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). El comissari de l'exposició, Frederic Montornés, i Martí Anson van tenir clar des del principi la inclusió de l'obra en l'exposició, però el que no sabien és si es podria portar a terme mentre estigués oberta la mostra. “Havíem de trobar el local adequat i perfectament podríem no haver-lo trobat –indica Montornés–. Però finalment ha estat possible.”

Un cop localitzat l'espai, Anson va encarregar el disseny de la botiga als arquitectes Josep Muñoz i Asun López, que van decidir encabir l'obra d'Anson literalment a dins de l'antiga ferreteria, sense tocar res del que en queda. Pel que fa als productes que s'hi exhibeixen, hi ha làmpades de l'equip d'arquitectura Maio, teles i coixins de Degénero Ediciones i fotografies de Pere Grimau, així com il·lustracions del col·lectiu El Dit a l'Ull i disseny gràfic de FerranElOtro.

Els mobles, en canvi, estan inspirats en els dissenys a mida que als anys seixanta i setanta construïa el pare de l'artista, Joaquim Anson. El creador ha convertit aquells dissenys senzills i funcionals en plantilles de fusta, que permeten l'autoconstrucció del moble. No és el primer cop que Anson al·ludeix a l'obra del seu pare en una obra seva. L'any passat, a l'Espai Zero de la Fundació Suñol, Anson ja va recrear una versió de la casa de vacances que el seu pare havia edificat.

A Anson ja li va bé que les persones que entren al l'espai no sàpiguen ben bé de què es tracta tot plegat. Ja li interessa l'ambigüitat i la ironia del projecte, però aclareix que no es tracta d'un acte performatiu. “Jo, ara, sóc un botiguer”, insisteix. Si més no, fins al 31 de gener.