Marc Adell publica un llibre per a famílies amb fills adolescents

Marc Adell —Marc Antoni— és un personatge “incombustible” al què conec des que jo era un jove mestre i ell...un jove inspector també, amb vocació de mestre. Mentre es mantingué en actiu, ja en donà de “guerra”, a la Inspecció —com a visitador d'escoles impenitent— i a la Universitat —ensenyant Psicologia a tort i a dret—.

I ara que s'ho ha hagut de deixar —per imperatius de l'edat—, “no para en torreta” fent de tot i, entre altres coses, escrivint llibres compromesos i reptadors: no fa massa enllestia una “Ética para adolescentes” —què ja vaig recensionar per als lectors i lectores d'El Punt/Avui—, adreçada als tutors de Secundària, comptant amb la complicitat dels pares i mares i, ara, ha tret “Padres e hijos...adolescentes”, adreçada als primers, amb la complicitat del tutors. I sempre posant al bell mig de les seues prioritats als propis adolescents, massa vegades desorientats i perplexos front a un món agressiu i despersonalitzat.

Perquè com ell mateix afirma: “ara que la família cobra nova actualitat —com a col·laboradora necessària en els sistemes educatius més exitosos— pot resultar d'interès oferir algunes reflexions i propostes d'intervenció, des del posicionament dels protagonistes —pares i fills— respecte a algunes qüestions vertebrals, en el context familiar d'avui”.

I segueix: “uns pares, sovint sobrepassats per la problemàtica d'uns fills que creixen massa de pressa. I uns fills, en plena “efervescència” evolutiva, com és l'etapa que travessen, coneguda com l'adolescència. Al respecte, els plantejaments dels estudiosos del tema —pedagogs, psicòlegs, sociòlegs...— reiteren, com a imprescindible, la necessitat de prestar atenció a allò què pensen —i viuen— els propis protagonistes i, en el nostre cas, els primers interpel·lats han estat els fills i filles adolescents i, seguidament, els seus pares i mares. Uns i altres, en sincerar-se, ens han aportat una molt valuosa informació, sense la qual resultaria fallit qualsevol intent d'optimitzar els desitjables resultats d'unes expectatives escolars que, sovint, s'han sobredimensionat”.

Així l'autor s'aproxima a uns plantejaments de relació i intercanvi, respectuós i afectiu alhora, amb el propòsit de superar la simple descripció dels fets, emmarcats en la comunitat educativa, una component de la qual —del tot imprescindible— és la família. Val a dir, doncs, que qualsevol projecte d'intervenció educativa, haurà de comptar amb la complicitat i corresponsabilitat familiars, en el context global i comunitari de la vida escolar. Tal com m'ha ensenyat la ja llarga trajectòria educadora que, com a mestre i com a pare, tinc transitada i viscuda.

I si teniu gust de contactar amb Marc Adell —Marc Antoni— no us “talleu” i féu-li unes notes a [email protected]