“Als EUA sempre han estat molt pendents de la música cubana”

L'interès a conèixer les arrels, així com l'amor i el respecte cap a elles. Oferim una mirada oberta i sense prejudicis de gèneres populars i folklòrics, amb la voluntat de recompondre'ls i aliar-los amb altres coses. No és res que no s'hagi fet abans, però crec que tenim eines prou vàlides per donar-hi una visió pròpia.

S'han donat prou condicionants, en cadascun d'aquests països, per edificar un complex musical amb molts punts en comú. Són, doncs, tres cultures que se senten còmodes a l'hora de dialogar. Cuba i el Brasil tenen la presència negra, reflectida en coincidències rítmiques, harmòniques, melòdiques i fins i tot d'expressió corporal. Amb els EUA, d'altra banda, sempre ha existit una relació d'anada i tornada de persones i tendències, fins i tot en les èpoques de més tensió política. Les diferents etapes de l'evolució del jazz com a vocabulari han marcat nombrosos intèrprets i compositors cubans, encara que no sempre s'hagi disposat de la informació més actualitzada. I als EUA, on fa vint anys que visc, sempre han estat molt pendents del que passa en la música cubana.

Dizzy va arribar a l'Havana l'any 1982, cinc o sis anys després del primer cop, i va fer per mi el que, de fet, ja havia fet per molts llatins. Era un enamorat de la música llatinoamericana, especialment l'afrocubana, tal com es pot veure amb els músics de les seves bandes: Airto Moreira, Flora Purim, Paquito D'Rivera, Danilo Pérez, Arturo Sandoval. Jo estava tocant a l'Hotel Nacional de l'Havana i em va convidar a tocar amb ell l'endemà. Vaig aprendre en dues nits el que no s'aprèn en llibres. Haden, un o dos anys després, va ser molt més directe, ja que em va presentar l'estructura discogràfica, amb Bruce Lundvall [històric directiu de Blue Note] al capdavant. Dizzy va voler que fes una gira amb ell, però va ser impossible per la situació política. Amb Haden, en canvi, jo ja vivia a la República Dominicana i tot plegat va ser més fàcil. A la meva família hi havia una gran tradició musical, per casa hi passaven músics constantment. Però a vegades cal que vingui algú de fora per conscienciar-te de la importància d'allò que tens dins.