Reivindicació del Pedrolo “incòmode i insubornable”
El Cafè del Teatre s'omple per homenatjar el segarrenc en el 25è aniversari de la seva mort
Un espectacle realça la tenacitat de l'autor malgrat que la censura “profanava els seus textos”
Ningú ha oblidat Manuel de Pedrolo malgrat els 25 anys transcorreguts des que va morir. El Cafè del Teatre es va omplir ahir per veure l'espectacle Dir Pedrolo, una producció de l'Ajuntament de Lleida amb guió i direcció de Rosa Mesalles. Una reivindicació de l'autor més enllà de la literatura que va realçar la tenacitat d'un escriptor “arraconat i silenciat” que no va voler renunciar a ser lliure. Que va mantenir la seva militància social i política i el seu compromís amb la seva llengua i el seu país encara que això li suposés tenir catorze llibres prohibits i l'obligués a mantenir una novel·la inèdita durant 44 anys. A Pedrolo li dolia veure els seus textos “profanats amb tinta vermella com la sang”, però no es va resignar. “Tornava a presentar els originals amb títols diferents.” Perquè era un autor “incòmode” però, a la vegada, “insubornable i coherent” que “volia dir i deia”. Escrivia “amb afany vital”. Més de vint mil pàgines produïdes en 40 anys. “Teclejo i teclejo. L'obra se m'escapa dels dits” i en cada ratlla “es juga la vida” perquè “jo era lliure” i no volia obeir. De ben petit preguntava als pares per què al col·legi dels Escolapis li parlaven amb una llengua que no era la seva”. I reivindicava una dona “sense cotilla”. Per al director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Borrell, Pedrolo va ser un home avançat al seu temps. “Les seves paraules ara no les diu ni la CUP”, va assegurar. Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar que l'escriptor, nascut a l'Aranyó i criat a Tàrrega, era “una persona crítica i exigent amb les seves obres”. Un escriptor prolífic, amb 128 títols propis, i una bona colla de traduccions. Un dels més llegits de la literatura catalana. I, malgrat tot, encara per redescobrir. En paraules de Ros parafrasejant Pedrolo: “No l'hem llegit prou en tota la seva dimensió encara que l'hàgim llegit a bastament.” Amb l'espectacle Dir Pedrolo es van cloure les activitats paral·leles dels premis Vallverdú i Màrius Torres.
LA XIFRA
Viure i escriure, dir i no callar
Anna Sàez
Auster i proper. Rosa Mesalles dóna tot el protagonisme a Pedrolo, a la seva obra, al seu compromís polític i social. Dir Pedrolo, amb els actors Ferran Farré, Núria Casado i Núria Miret, les intervencions musicals de Ramon Álvaro (saxo), i producció audiovisual de Jordi Larios, és un recorregut vital per la literatura de l'escriptor segarrenc. O una biografia literària. Perquè en l'obra es posa èmfasi en el fet que viure i escriure eren verbs separats per una frontera difusa. Les veus en off d'Anton Not i la mateixa Rosa Mesalles han posat en context les lectures dramatitzades, que s'il·lustraven amb imatges de la Fundació Pedrolo, Anna Bové, Colita, Jordi Larios i Camil·la Minguell.
El públic, amb una nodrida presència d'escriptors com ara Vidal Vidal, Marta Alòs, Xavier Macià, Àngels Marzo, Mari Alba Revés i Carles Maria Sanuy, entre d'altres, va poder reflexionar sobre la força de tres lletres que formen un verb d'ús quotidià: dir. Dir i no callar, en versió de Pedrolo. Un homenatge a qui “tantes hores i tanta vida” va dedicar “a renovar la nostra literatura”. Un escriptor del 1918 que continua plenament vigent, com ho demostra la recent adaptació cinematogràfica del seu mític Mecanoscrit del segon origen.
