Reballar la dansa

El festival Sâlmon va néixer com a aparador dels treballs que es realitzaven dins del programa europeu Modul Dance. Un cop enllestit aquest projecte que el Mercat de les Flors liderava, l'estructura s'ha revestit per seguir responent a un objectiu similar: donar visibilitat als processos de treball que es realitzen en les residències del Graner (una fàbrica de creació de l'Ajuntament de Barcelona que tutela també el Mercat). Enguany, la mirada s'ha pogut focalitzar en la indagació sobre el moviment (i la confluència amb altres disciplines) en els països del sud d'Europa i, sobretot, l'Amèrica Llatina. No només això, en comptes de pretendre multiplicar les funcions per fer visibles alguns projectes s'ha preferit ampliar les propostes per aconseguir apropar un grup molt ampli d'artistes i provocar la seva trobada, repensar el treball a partir dels treballs dels companys de cartell. El Sâlmon, amb entrades molt assequibles, convida el públic curiós que vol conèixer quina nova relació s'estableix entre l'artista i l'espectador en aquest present caòtic. Les actuacions s'allarguen fins al 5 de desembre en diversos espais del MNAC, la sala Hiroshima, el Graner, el Mercat de les Flors, el vestíbul de l'Institut del Teatre i uns viatges en taxi amb origen conegut però destí incert. “El 90% del que es mostra s'ha treballat en alguna residència de la Graner”, calcula Elena Carmona, alma mater del festival i de l'equip d'aquesta fabrica de creació que aspira a ser una Casa de la Dansa de referència europea.

Passem als exemples. Sònia Gómez revisita la seva performance de Ballarina. Ho fa incorporant la mirada de la directora Amalia Fernández (Bailarina III) o bé el vestuari proposat per Javier Cuevas (Bailarina lírica). La dramaturga Raquel Tomàs. La uruguaiana Tamara Cubas signa un projecte de dansa integrada a la Sala Oval del MNAC. Un centenar de persones, escollides de voluntaris de la ciutat, intervenen en una coreografia que planteja com conservar l'heterogeneïtat en un col·lectiu. Tan heterogeni pot ser que Cubas adverteix que s'imposa sovint la decisió dels ballarins que poden decidir no assistir-hi! Però més que la boutade, la peça planteja imatges de caos versus assimilació d'un cert comportament grupal a la fi. Roser López Espinosa és una de les apostes al Mercat de les Flors. Després de plasmar a Lowland la fascinació de volar en una peça de petit format, ara s'atreveix amb Novembre, la decisió de restar en un lloc però amb la seguretat que el treball en grup permet traspassar els límits de cada individu. La coreògrafa i ballarina torna a posar d'exemple les bandades d'ocells en la peregrinació: només poden superar l'extenuant viatge si viatgen juntes i reparteixen l'esforç d'obrir la comitiva. A la sala Hiroshima acullen la companyia polonesa Spitfire, que signa Antiwords, una particular versió coreografica del muntatge L'audiència de Václac Havel. en el text original, l'alter ego de l'expresident de Txecoslovàquia procura conversar amb el que és el guàrdia de la presó, obtús i alcohòlic. Les dues ballarines adopten les formes d'aquest vigilant de presoners i atempten contra el seu propi control bevent cerveses durant tota la funció fins perdre l'equilibri. Una situació còmica que, en realitat, transpira un món sòrdid, una veritat lamentable.

El programa de mà és una declaració d'intencions. Supera els textos de sinopsi i repensa cada espectacle a partir de dues premisses intuïtives: accions associades al projecte i imatges possibles que generen el treball. La revista arriba fins al punt que Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, amb la complicitat de María José Cifuentes, Luís Urculo i Marco Mazzoni, signaran accions o provocacions dels espectacles vistos al Sâlmon, al costat de la paret de les olles. Intrigant...