Tronada del llenguatge

Jordi Oriol va sorprendre tothom per un treball imaginatiu i complex en què l'actor provava de mantenir el discurs i els punts de major temperatura de Hamlet en una peça (La caiguda d'Amlet, 2007) que el joc fonètic i paròdic aportava una nova mirada al text icònic. Ara, un cop més amb la direcció de Xavier Albertí, emprèn una aventura d'investigació: L'empestat s'estrena a La Planeta avui a les nou del vespre.

El nou muntatge parteix de l'esperit Ariel i l'esclau deformat Caliban (en aquesta obra prenen els noms d'Ivan i de Gabriel), un cop han marxat Pròsper i el seu seguici. La pluja no afluixa i Caliban maleeix els déus, que han donat a l'home el do de la parla, que, en realitat, lluny de generar convivència, és la raó de tants malentesos. Què hi ha de La pesta (a més del títol) en l'obra? Camus també va voler simbolitzar la responsabilitat de la humanitat, que emmalaltia mentre no era capaç d'alliberar-se dels codis socials. I la Natura apareixia inclement com a gran abisme al qual calia enfrontar-se de manera radical i sense subterfugis socials.

Xavier Albertí, actual director artístic del TNC, ha pogut dirigir aquest nou treball d'Oriol com a muntatge experimental, durant un llarg procés de creació, amb trobades puntuals. L'actor està acompanyat per la pluja (500 litres d'aigua xopen l'escena durant la funció) i pel músic Carles Pedragosa. Aquest interpretarà la sonata de Beethoven inspirada en La tempesta de Shakespeare: “Se sap que el músic la va compondre després de llegir el llibret i que recomanava a qui la volgués interpretar que, abans, en fes una lectura”, per entendre millor la profunditat dels passatges, comenta Albertí. El resultat del treball és la peça més madura de Jordi Oriol, que no ha deixat d'escriure amb aquest
exercici d'introduir elements surrealistes en els seus muntatges de jocs fonètics i la música en directe. De fet, no hi ha previstes més funcions, per aram d'aquest L'empestat, tot i que és molt previsible que el pugui moure per altres festivals, pel seu llenguatge artístic interdisciplinari, o fer temporada a la cartellera de Barcelona els pròxims mesos.

Pedragosa abandona l'instrument al final de l'obra per esdevenir actor (i que el fan parlar com si fos un traqueotitzat: persones que tenen un orifici a la tràquea i que les cordes vocals sonen sordes si no tapen amb la mà el forat de la tràquea) i proposa una màscara acústica amb seva parla. També Jordi Oriol busca una rítmica popular de l'escola italiana, que permet noves sonoritats.