Cinema en tapa dura

Ara fa cinc anys, el director Nacho Cerdá va tenir la iniciativa de recuperar l'experiència ritual de veure cinema i va engegar el projecte Phenomena Experience, que primer va ser un esdeveniment itinerant per diverses sales i que ara disposa d'una sala pròpia en el que era el cinema Nàpols de Barcelona, que combina l'última tecnologia en imatge i so amb el look vintage.

Com a homenatge a l'esperit d'aquesta idea, s'acaba de publicar el llibre El cine según Phenomena: un viaje a la ilusión en 40 películas, escrit pel crític Jordi Batlle Caminal, que proposa un recorregut per quaranta pel·lícules de gènere. El llibre no segueix un ordre cronològic sinó que va enllaçant una pel·lícula amb la següent a través d'idees i conceptes; a més, també hi ha deu blocs temàtics que analitzen diferents àmbits o subgèneres de l'experiència cinematogràfica: el cinema en tres dimensions, la televisió, les catàstrofes, els videoclubs, el doblatge... El cine según Phenomena inclou el pròleg de Nacho Cerdá –que en la presentació del llibre va aclarir: “No hem volgut fer una història del cinema ni hem pretès donar lliçons”– i col·laboracions de Jordi Basté, Núria Bou & Xavier Pérez, Pere Gimferrer, Vicente Molina Foiz, Ángel Sala i Sergi Sánchez.

Cerdá va reivindicar la tasca de Phenomena com una manera d'afavorir una determinada forma de gaudir del cinema “i no com un exercici d'onanisme col·lectiu”: “Hem projectat el nou Mad Max o Sicario, i això no té res de nostàlgic. Ara se segueixen fent pel·lícules igual de bones que abans, però penso que les multisales no són l'única opció per veure cinema: no és agradable que et treguin de la sala per la sortida d'emergència o que encenguin els llums de cop, com si et despertessin sobtadament d'un somni.” I defensa la inclusió en el llibre –i també en la programació de la sala– de determinades pel·lícules: “Tant Casablanca com La conquista del Oeste poden ser Phenomena, no ens cenyim a cinema dels anys setanta i vuitanta. I si hi posem Las locas aventuras de Rabbi Jacob pot semblar una ximpleria, però a mi em produeix la mateixa satisfacció que El crepúsculo de los dioses.”

Segons l'opinió de José López Lara, editor de Minotauro i de Timun Mas, “Phenomena és un exemple de per on s'ha d'anar per singularitzar el cinema, és una mostra del fenomen que suposa veure pel·lícules en determinades condicions”.