Una doble lectura crítica dels drames televisats

Esmorzem amb el drama dels refugiats i anem a dormir amb l'últim bombardeig sirià. Cada dia, a cada casa. Per a l'artista alemanya Monika Anselment, la realitat que fabriquen incessantment per a nosaltres els mitjans de comunicació de masses tenen un impacte enorme en la creació d'imaginaris socials i culturals d'una sorprenent homogeneïtat. A Fern sehen. Com podem imaginar-nos un lloc sense ser-hi, la doble exposició que va inaugurar ahir al Museu de l'Exili de la Jonquera (fins al 31 de gener) i al Museu de l'Empordà de Figueres (fins al 10 de gener), l'artista es proposa desentranyar “allò que roman invisible per tal de fer intel·ligibles unes imatges que tenim interioritzades però de les quals no coneixem del tot la transcendència”.

Procurant no caure ni en la demagògia ni en la demonització dels mitjans de comunicació, Monika Anselment proposa una lectura crítica de les interioritats que configuren la realitat mediàtica i que no són percebudes a simple vista. Ho fa amb un doble muntatge que pren com a base unes captures fotogràfiques d'esdeveniments televisats o difosos per internet que tenen a veure amb conflictes bèl·lics i èxodes de població per tal de desvelar que no expressen necessàriament una veritat indiscutible dels fets, sinó que al darrere hi ha operacions de muntatge i reconstrucció. L'artista alemanya, que treballa des del 1993 en l'anàlisi dels imaginaris que generen els mitjans de comunicació, se serveix de fotografies, vídeos i instal·lacions, però també d'acudits, cartells, relats orals, objectes, llibres i fotografies realitzades in situ, per interrogar-se sobre la manera com les grans catàstrofes socials i geopolítiques entren al menjador de casa transformades en espectacle.