Cultura

Més contemporània

Òpera de Butxaca, tot i la desaparició del festival, segueix impulsant òperes contemporànies d'autors catalans per ser representades a Catalunya i l'estranger

‘4Carmen' dóna temperatures antagòniques als personatges partint de l'òpera de Bizet

Hi ha més òpera contemporània? O l'òpera que es programa és més contemporània? De fet, totes les preguntes es responen amb un sí, si més no circumstancial. Divendres i dissabte es va representar 4Carmen, el darrer treball estrenat al Festival de Peralada i que va entusiasmar al Neuköllner Oper de Berlín fa unes setmanes. L'aposta per la mirada contemporània d'aquesta producció és evident. La peça, pràcticament, coincideix amb l'arrencada de L'elixir d'amor, dirigida per Joan Font al Teatre de Sarrià i per les represes d'unes vetllades líriques: al Teatre Eòlia i també al Teatre Gaudí Barcelona.

Tot i que aquests cartells remetin a les àries més clàssiques, la seva posada en escena en uns escenaris molt més pròxims al públic, implica una complicitat evident, havent de renunciar a l'espectacularitat de les posades en escena del Liceu. Fins i tot el TNC dóna l'oportunitat de veure, fins al 6 de desembre, la darrera proposta de Carles Santos, Patetisme il·lustrat, estrenada al Temporada Alta. Una peça que, arrenca d'un creador compositor que ja ha ultrapassat, fa temps, les fronteres de la música.ALa Faràndula de Sabadell, han estrenat La serva padrona / Il segreto
di Susanna
de Giovanni Battista Pergolesi / Ermanno Wolf-Ferrari.

4Carmen repeteix la fórmula de Dido reloaded i Go, Aeneas, Go! Aquest cop, la creació coral ha tingut quatre equips de dramaturg i compositor: Mischa Tangian i Helena Tornero (Carmen aux enfers), Carles Pedragosa i Jordi Oriol (Restaurant Carmen), Clara Peya i Marc Angelet (Autòpsia)i Lucas Peire i Marc Artigau (Passió, mort i dolor). La revisita de la Carmen de Bizet permet que la protagonista pugui enfrontar-se a Don José, als inferns, fora de l'època en què la dona reivindicativa era mal vista. A Restaurant Carmen es caracteritza amb aire d'òpera bufa el flirteig entre els protagonistes. Autòpsia respon a una estructura de thriller. El quart equip va decidir construir l'estructura sobre la qual sustentar els tres quadres: situen les escenes en una mena de simposi en què els especialistes (que són els mateixos cantants) aborden diferents lectures de la popular trama. Amb un final tràgic i que sona a venjança al llibret de Merimé i a l'òpera de Bizet... L'obra reuneix tres intèrprets: el versàtil Toni Viñals i els lírics Néstor Pindado i Marta García Cadena. Musicalment, l'acompanyen al piano i al violoncel Alfredo Armero i Àlex Rodríguez, respectivament.

El resultat és admirable. Aconsegueix donar temperatures antagòniques als personatges i la situació. De la comèdia més desbarrada amb el Restaurant Carmen al bucle de l'infern dolorós i impossible de corregir (“Encara que em matis mil cops seguiré sent gitana”, clama Carmen a Don José). On menys rastre hi ha dels caràcters dels personatges és a Autòpsia, on fabula sobre si l'assassinat s'hagués comès avui.

Òpera de Butxaca i Noves Creacions és l'entitat que es va formar a partir de la desaparició (per segona vegada) del festival homònim, el 2007. Es van comprometre a, tot i perdre l'aparador del festival on impulsar coproduccions i ensenyar-les al públic, mantenir actiu el talent dels intèrprets. Si el 2011 van aconseguir estrenar una òpera d'Agustí Charles, LByron al Liceu, fa uns mesos, la dramaturga Helena Tornero col·laborava amb Musiktheatertage (Viena) elaborant el llibret d'òpera DisPlace (sobre l'operació d'expulsió dels veïns de sempre de la Barceloneta). Marc Rosich, director de l'Òpera de Butxaca, celebra l'èxit d'aquesta plataforma que ha aconseguit estrenar
14 òperes, dues d'elles al Gran Teatre del Liceu.

Té poca presència a la cartellera? Sí, ho admeten, perquè són muntatges amb un sol repartiment i uns costos difícilment assumibles en petits escenaris. L'excepció va ser, la temporada passada, el programa de cinc dies del Dido reloaded i Go, Aeneas, Go! al Teatre Lliure, una oportunitat que es va produir perquè Lluís Pasqual va valorar la funció del Dido Reloaded a l'antic Amfiteatre Anatòmic de Barcelona. Per cert, va ser en aquest mateix espai que Pepe Otal es va atrevir a fer una autòpsia de Don Giovanni, un titella de mida natural tant cràpula com el personatge de l'òpera però això ja és una batalla entranyable passada dels festivals d'òpera que es van començar fent al Malic i, en la segona etapa, van anar alternant d'espais.

‘L'elixir' al Teatre de Sarrià

Font i Garcia Demestres adapten un Donizetti

Després de les funcions de dissabte i diumenge al Teatre de Sarrià d'aquesta adaptació de L'elisir d'amore, de Gaetano Donizetti, encara hi haurà més oportunitat per veure El màgic elixir, el 12 i el 13 de desembre. El fundador de Comediants, Joan Font, és l'impulsor d'aquesta adaptació que suma, a la creació musical, el compositor Alberto Garcia Demestres. La direcció artística i la preparació musical van a càrrec del tenor Raúl Giménez. Darrere d'aquest projecte hi ha l'experiència i la direcció de l'Acadèmia Concertante, amb una trajectòria innovadora i consolidada en l'ensenyament musical. El màgic elixir explica la història de set joves d'avui en dia. Dos músics i cinc cantants que estan nerviosos i emocionats perquè arriben les Festes de Primavera. Tots formen part d'una nova companyia d'òpera i encara no saben com participaran en aquests esdeveniments. Reben un whatsApp que els hi diu: “farem l'Elisir d'Amore de Donizetti!”. Mentre assagen i van muntant l'òpera, apareixen relacions personals, jocs d'interpretació, moments divertits i surrealistes. Fins que finalment, El Màgic Elixir, farà el seu efecte i acaba creant un cant a l'amor i a la primavera, “que la sang altera”.

Tercer programa a l'Eòlia

Òpera de Prop fa sessions temàtiques

Un dels cicles que reforça el nou Eòlia Teatre (que consolida l'escenari que fins fa unes setmanes era l'I+D Eòlia) és l'Òpera de Prop. Gairebé cada mes hi ha una proposta lírica, com ara l'òpera tango María de Buenos Aires de Piazzola (10 i 11 de desembre), Òpera i música cubana (1 de març), Òpera modernista i catalana (29 de març), Donizetti, CVerdi & amici (13 d'abril) i Perfum francès d'òpera (28 de juny). De fet, aquestes actuacions s'alternen amb els MondayMonday, centrats en el repertori de musicals, en què els alumnes d'Eòlia fan presentacions dirigides per intèrprets professionals. Similar és l'Atrium Ensemble a l'Atrium de l'Eixample. Mensualment, fan propostes de música barroca.

Retorn al Teatre Gaudí

Operíssimo Barcelona proposa una ‘Traviata'

Nou intent de traslladar l'òpera a un espai de petit format, de poder degustar millor el fraseig, la interpretació, la textura dels intèrprets des de la distància curta. Operíssimo Barcelona proposa, de nou, una temporada al Gaudí Barcelona. Va començar fa uns dies però encara està en cartell fins al 13 de desembre. La Traviata té una durada de dues hores i mitja i s'interpreta amb l'italià original, tot i que s'ofereix sobretítols per poder entendre el cant. El que sí que es modifica notablement és el repartiment, que concentra l'equip en quatre cantants i un pianista. Operíssimo Barcelona proposa aquest equip de mínims per fer més propera la relació amb l'espectador i confia a multiplicar el grau d'emoció gràcies a aquesta proximitat que implica actuar des de la veritat i la complicitat amb el públic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Música

La soprano sud-coreana Yewon Han guanya el premi Tenor Viñas

Barcelona

Comença l’Any Domènech i Montaner

barcelona

‘Enderrock’ celebra 30 anys de la revista i 25 dels premis

girona
LITERATURA

Andreu Claret guanya el Llull amb ‘París érem nosaltres’

Barcelona

Barcelona aprova una Declaració per acollir la seu de la Fundació Jordi Savall

BARCELONA
Música

Treuen a concurs el festival del Palau de Pedralbes

Barcelona

Signatures per a un MAE ‘físic’

BARCELONA

Una actriu magistral

Barcelona

‘La ballena’, mirada al fons de l’ànima

Barcelona