Paco Roca publicarà “La Casa”, el seu còmic més personal

L'il·lustrador Paco Roca, immers en la direcció de la pel·lícula d'animació de les seues tires còmiques, està també a punt de publicar “La Casa”, el seu còmic “més personal” on es reconcilia amb els records i el que significa ser pare i fill.

Segons confessa en una entrevista amb EFE, la idea li va arribar quan estava acabant “Els solcs de l'atzar” i es “va colar” entre els seus dos projectes més immediats, un discllibre al costat del líder del grup Seguridad Social, José Manuel Casañ, i un altre còmic basat en una història real que “barreja l'aventura, la intriga política i història” però del que no vol avançar res.

Les 136 pàgines de “La Casa” veuran la llum el 4 de desembre i l'editorial Astiberri ha preparat un tiratge de 10.000 exemplars, “el major primer tiratge del que he fet fins ara” i amb una obra, “a priori, més personal”. A partir del retorn de tres germans a la casa familiar en la qual van créixer, un any després de la mort del seu pare, per a vendre-la, Roca reflexiona sobre si el fet de desfer-se de les andròmines que conté suposa desfer-se del passat, del record del seu pare i del seu propi. “No ho tenia en ment, però pensava que si no ho feia ara no ho anava a fer mai”, confessa per a reconèixer que li “espanta” un projecte “bastant personal” i en teoria “menys comercial” que els seus altres treballs.

Amb “La Casa”, Paco Roca (València, 1969) recupera el registre més sociològic i familiar amb el qual va triomfar amb “Arrugues” (2007) i que li va portar al més alt del món del còmic, en guanyar el Premi Nacional de Còmic en 2008, i del cinema, doncs la seua adaptació com a pel·lícula d'animació va aconseguir dos Goya en 2012 i un ampli recorregut internacional.

Reconeix que “és una espècie de precuela d' “Arrugues” perquè torna un poc al tema dels records, de la família i, encara que no exactament de les persones majors, sí de la relació entre pare i fill”. “És una reconciliació amb els records, amb el passat i un poc amb el que representa ser pare i el que representa ser fill”, aprofundeix Roca, qui afirma que li “venia de gust” perquè sorgeix en un moment important que li va fer reflexionar: ser pare i alhora quedar-se sense ell.

Encara que admet que és la seua obra “més personal i autobiogràfica” –també són tres germans– assenyala que s'ha hagut de “distanciar” per a “no pecar d'excessiva sensibleria”.

“En el fons totes són autobiogràfiques. En “Arrugues”, el punt de partida era parlar de la vellesa dels meus pares i en aquest cas de la mort del meu pare. El punt de partida segueix sent personal i les dues són obres de ficció, però per descomptat en “La casa” hi ha moltíssim més d'autobiogràfic que en unes altres”, sosté.

Dirigint “Memòries”

A més, recorda que va coincidir amb el moment en què havien de decidir què fer amb “el típic xaletet” que molts espanyols tenen com a segona residència i l'obra reflexiona també sobre açò. Va ser en aqueix “entorn perfecte” on es va escapar a l'estiu per a culminar aquest treball, que havia d'haver eixit a la llum al maig o juny però que va haver de posposar per a poder dedicar-se amb major intensitat a la pel·lícula de “Memòries d'un home en pijama”, la que serà la seua segona incursió en el cinema encara que ara de director.

“Eren dos projectes molt intensos que no podia fer alhora”, apunta l'il·lustrador, que reconeix que es crea “amb més llibertat quan no tens èxit” perquè quan es gaudeix, afig, “hi ha més por a perdre el que ja tens, i més en adonar-te que viure dels còmics a Espanya és una cosa que, de moment, hem aconseguit uns pocs”.

Porta la il·lustració en la sang i per això és en el món del còmic on se sent més a gust: “No depends de ningú i fas el més personal”, encara que reconeix que treballar en cinema o ràdio –també col·labora en RNE–“t'enriqueix” i és bo per a “no quedar-se mirant-te el melic del teu propi mitjà”.