Projectes d'ahir, reptes d'avui

“Que hi ha algun nen a casa? Algun nen o nena que estudiï?” Aquesta era la pregunta que el venedor de l'Enciclopèdia Catalana sabia que li obriria les portes i li ficaria el contracte a la butxaca. “Qui no recorda la visita del venedor de l'Enciclopèdia?”, somreia ahir el periodista Antoni Bassas, que va evocar així el començament d'aquella epopeia que va engegar en ple franquisme, el 1965, quan la llengua i la cultura catalana maldaven per sobreviure. Aleshores va començar a redactar-se la Gran Enciclopèdia Catalana sota l'impuls de Max Cahner i Enric Lluch, i els volums il·lustres de la GEC van anar introduint-se a les llars de tot el país. “Qui no ha dinat alguna vegada en una casa on els lloms verds de lletres daurades fan de decorat?”, bromejava Bassas. Aquest periodista de renom va ser l'encarregat de presentar la festa del cinquantè aniversari de l'Enciclopèdia Catalana ahir al Palau de la Música Catalana, un espectacle multidisciplinar i poètic en el qual van concórrer personalitats del món cultural –Jaume Cabré, Àlex Broch...–i polític, encapçalats pel president de la Generalitat en funcions, Artur Mas.

“El projecte inicial era fer una enciclopèdia universal incloent la cultura catalana, que s'havia silenciat”, va explicar Jordi Porta, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana. “S'esperaven 10.000 subscriptors i l'any 1980 superàvem els 62.000!”

“Era un somni, un projecte quimèric”, va dir el biòleg Ramon Folch, que va integrar el primer grup de redactors que, l'any 1965, es va posar a escriure els primers articles en una petita oficina de la plaça Urquinaona. Aleshores no tenien màquines d'escriure (tampoc sabien mecanografia) i els articles –va subratllar– es redactaven a mà. “Cada entrada tenia un sistema de remissions molt complex, de manera que cada nou article s'havia de revisar tot, una singularitat no prou apreciada.” Però el desafiament va tenir la seva recompensa i l'èxit de l'Enciclopèdia va superar qualsevol expectativa, “ens va desbordar”. D'això han passat cinquanta anys. La GEC ja està tota digitalitzada i consultable a la xarxa, però els desafiaments continuen sobre la taula. “Ara en tenim un de la més gran transcendència, un gran projecte de futur col·lectiu, i això és gràcies al fet que, en moments de precarietat extrema, van tirar endavant iniciatives culturals com la GEC”. I hi va afegir, fent referència a la situació política actual: “Els desacords del camí no poden impedir els resultats de l'objectiu.”

El Palau es va convertir en un cau fumejant i immers ara en un vermell sang, ara en un mosaic de raigs blancs en l'espectacle Llum de paraula, de la companyia L'Era dels Impuxibles. Combinant música, dansa i poesia, els artistes –peus nus, cabellera a l'aire– van viatjar de “la terra i la llengua“ fins “al futur i l'esperança” a partir de versos de musicats de Martí Sales, Joan Margarit, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Sònia Moll, entre d'altres.