Cultura

poesia

xavier castillón

La ressaca de ser pare

Joan Josep Camacho Grau publica els poemaris ‘Els nois de neó‘, ‘Cazalla' i ‘Orfeus de tercera': d'una nit boja a les conseqüències de la paternitat

Rafael Cruz i ell formen el grup Dream Machine

Podríem dir que Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975) ja és una veu consolidada dins la poesia catalana del tercer mil·lenni, si no fos perquè ell mateix seria el primer a rebutjar aquesta mena de medalles hiperbòliques i inútils. Mai no s'ha esforçat gens ni mica en la recerca de la notorietat, ni a freqüentar els cercles literaris oficials, i subscriu al 100% l'actitud del seu amic Enric Casasses quan diu: “Jo no visc de la poesia, visc en la poesia.” “No necessites públic, necessites lectors: per això publiques”, afegeix ell, acompanyat durant l'entrevista per Rafael Cruz, company d'aventures poeticomusicals al projecte Dream Machine i autor de les il·lustracions d'un dels seus últims llibres, El tòrax de la bèstia (Xicra, 2013), amb el qual Camacho Grau va quedar finalista del premi Gabriel Ferrater 2004.

Cassanenc adoptiu i actualment resident a Girona, on és professor de secundària, Camacho Grau ha publicat recentment tres poemaris, escrits en el període 2005-2008, que no formen cap cos unitari, però sí s'articulen en certa manera al voltant de la seva experiència vital com a pare que, com passa sovint, marca un abans i un després.

L'abans és Els nois de neó (Roure Edicions), presentat per l'autor com “400 versos d'una nit boja qualsevol protagonitzada per aquests nois de neó, que estan inspirats en The Neon Boys, el grup que van formar Tom Verlaine i Richard Hell abans de Television”, fonamental grup novaiorquès del qual el poeta rememora, encara enlluernat, el seu concert al festival Primavera Sound. El llibre, dedicat “a un col·lega amb el qual sortim”, es presenta a la nota final com “una obreta exprés, tant pel que fa a la celeritat a l'hora d'escriure-la com pel fet d'estar escrita a mida de”. Tal com escriu Guim Valls a l'epíleg Obra vista, Els nois de neó comença amb “una piràmide sil·làbica construïda a partir de títols de llibres” –des de Calç de Casasses a Catedral de Carver–, i entra tot seguit en matèria: “El sol es pongué i prenguérem per la força la nit fortificada il·luminada pel desig...” I així comença el periple per una nit en què “no hi ha nèctar que no tastem”. “La nit no ens confongué perquè nosaltres ja estàvem confosos d'entrada”, obre un altre d'aquests poemes que, segons Valls, tenen en comú la set, “una set incendiada impossible de sadollar que ens fustiga per veure si n'hi ha, si segueix havent-n'hi, d'esperit”.

El següent llibre és Cazalla (Emboscall), una raresa en la trajectòria de Camacho Grau perquè, per raons molt personals, és i serà la seva “opera prima i única en castellà”. Dedicat “a mi padre, a mi hijo”, Cazalla entra ja en matèria i és un llibre marcat definitivament per la paternitat, que comença amb una Advertencia: “El amor contiene benzedrina pura, espinas de hidrógeno, cianuro en cápsulas y deforma el hígado a base de vacíos, el amor puede matar y mata.” Com escriu Lluís Freixas a l'epíleg, “d'aquest llibre fa mal sobretot que ressoni tant a veritat”.

Per acabar, Orfeus de tercera (LaBreu Edicions) és “un dietari en vers sobre les conseqüències de ser pare”, datat entre el desembre del 2007 i l'octubre del 2008, tot i que al final es puntualitza que “l'ordre cronològic dels poemes és fortuït i les minúscules i la manca de signes de puntuació és premeditat”.

Aquests tres poemaris, indomables com l'autor, són només l'iceberg més recent d'una obra que no ha parat de créixer des de l'any 2000 i de la qual també han emergit Vindrà la llum (2001), Antic silenci (2004), L'hort de marbre (2006), Bromur (2009) i La lobotomia de Proust (2014).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Francesc Mira
ESCRIPTOR

“Les sèries televisives i les xarxes són una plaga”

A la tauleta de nit té el darrer llibre de Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, un estudi sobre el judaisme de Hans Küng, uns diàleg de Plató i un volum de filosofia de Ciceró. Els clàssics no...

barcelona
 

Rescaten la petjada de Pedrolo a Tàrrega

tàrrega
 

El segon Festival Càntut es farà del 17 al 19 de novembre

Cassà de la Selva
 

Santa Susanna recupera Can Ratés com a espai de teatre

santa susanna
 

William Faulkner per sempre

barcelona
 

Un altre Cap Roig de rècord

PALAFRUGELL
 

L’edat mitjana de Manresa és de les més estudiades del país

manresa
 

Energia desbordant a Cap Roig

 

“La llibertat”, en el nou curt de Temporada Alta

Girona