Reprenen l'excavació del poblat ibèric del Vilar de Valls a la recerca de Cissa
Els treballs poden confirmar que corresponen al poblament més important dels cossetans
Es creu l'escenari d'una batalla de la Segona Guerra Púnica
La Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica reprendran els treballs d'excavació a l'assentament ibèric del Vilar de Valls, segons es va anunciar a la reunió constituent de la Comissió Municipal de Patrimoni. Els últims treballs en aquesta zona van posar al descobert restes d'un fossat defensiu de 5 metres de fondària i 14 d'amplada de 2.200 anys d'antiguitat.
L'excavació consistirà en la prospecció per intentar delimitar la muralla i l'àmbit de l'antiga ciutat que es creu que podria tenir una superfície entre 6 i 8 hectàrees. Els especialistes es mostren força convençuts que aquest gran fossat iber correspon a Cissa (Cesse o Kesse), la ciutat més important de la tribu dels Cossetans. La confirmació permetria localitzar l'emplaçament de l'escenari d'una de les batalles més importants de la Segona Guerra Púnica que fins ara només es coneix pels relats de la guerra entre Roma i Cartago.
La Comissió també va donar compte de les últimes troballes al Barri Antic. Les obres al carrer Costa de l'Església han posat de manifest un esglaonat que podria datar de final del segle XVI. Pel que fa a les restes òssies que han trobat, podrien pertànyer a un enterrament d'abans del segle XVI d'un antic cementiri.
D'altra banda, a la cruïlla del carrer Costa de l'Església amb la muralla de Sant Antoni també hi han aparegut uns fonaments que probablement pertanyien a l'antic portal medieval de final del segle XIV. Amb relació a les restes del carrer d'Artús, s'hi han trobat fins a 14 sitges i dues estructures de mur que també serien d'època medieval.
Omplen de formigó un cup medieval a les obres del Museu Casteller
Un dels cups medievals localitzat a la zona de les obres del Museu Casteller ha estat omplert de formigó i quedarà sepultat sota l'edifici. L'Ajuntament de Valls havia assenyalat que estava “treballant en el projecte de conservació d'algunes d'aquestes estructures amb l'objectiu que es puguin integrar en l'entorn urbanístic i siguin visibles”.
Però en aquest cas, es tracta d'un cup aparegut a la zona on s'aixequen els fonaments del Museu. Segons l'Ajuntament, “Patrimoni
va autoritzar tapar-ho amb formigó recobrint l'estructu-ra del cup amb tela geotèxtil que s'utilitza en aquests casos per protegir restes”.
Fins ara, els treballs de seguiment arqueològic de les obres han fet descobrir arcs medievals corresponents als segles XIII o XIV i altres estructures com els cups dels segles XVII o XVIII o la nau soterrània i el celler, que es podrien datar entre els segles XIX i XX.
