Música
Projecte de micromecenatge per editar un disc fet a la gran poma
Jazz prioratí a Nova York
Lluís Capdevila, a Manhattan des del 2007, recull vivències i emocions en el seu disc de debut, ‘Diaspora'
Ja ha recaptat els 7.500 euros necessaris per difondre l'àlbum
El termini per feraportacions al projecte d'edició del disc s'acaba demà
El prioratí Lluís Capdevila és a Nova York des de l'any 2007. Empès per la “passió per la música”, tal com explica, va engegar una campanya de micromecenatge a la plataforma www.kickstarter.com amb què vol complir el somni de publicar el seu àlbum de debut en el món del jazz, Diaspora. El projecte, que té un cost de 7.500 euros i que s'acaba demà, ja va assolir, ahir, la xifra màgica gràcies a a l'aportació de més d'un centenar d'usuaris. El somni del prioratí, doncs, és una realitat.
Una escena musical intensa
Al seu web www.lluiscapdevila.com, el músic explica que la música de Diaspora va sorgir, mesos enrere, “a partir de les emocions i vivències” que el van dur “del Priorat a Manhattan”. I allà, envoltat de gratacels i de l'empremta de Woody Allen, s'ha fet el seu racó. “Viure-hi m'ha canviat del tot”, assegura. “A Nova York es respira música, té molta intensitat”, hi afegeix. Fer-s'hi un lloc, però, no ha estat fàcil. “És un lloc complicat per a tothom”, apunta. No se'n penedeix, amb tot, d'haver deixat casa seva. “L'escena musical de la ciutat és única. Hi són els qui són prou forts per ser-hi”, descriu.
Capdevila sap, a més, que, encara que finalment Diaspora es faci realitat, el camí seguirà sent llarg i ple de no pocs obstacles. “Diuen que per establir-se en el sector a Nova York cal un dècada de treball”, subratlla. La clau de l'èxit, doncs, potser es troba en l'autoedició d'àlbums. “La tecnologia ens ha donat molts instruments per arribar a la gent. Als músics això ens ha permès obrir-nos un camí per nosaltres mateixos”, diu.
‘Diaspora', un retrat generacional
En essència, Capdevila és feliç perquè tot plegat ha suposat un gran repte per a la seva trajectòria musical i personal. “Donar-te a conèixer és molt difícil i comporta moltíssima feina, però, a la vegada, et fa créixer com a persona i t'acaba donant credibilitat”, raona. El prioratí, de 34 anys i doctorat en arts musicals per la Universitat de Stony Brook, descriu el seu treball de jazz a Diaspora com un recull de les “emocions i experiències” que ha anat tenint aquests anys a la seva nova ciutat. I és, també, el retrat d'una generació, la que passa dels 30 i no ha acabat encara de trobar el seu lloc. “Molta gent de la meva edat, tot i tenir estudis universitaris, ha hagut de marxar del país per trobar una feina de qualsevol cosa per sobreviure”, exposa.
De projectes musicals de futur, per sort, no n'hi manquen. “Després de Diaspora estic pensant en un segon disc a trio i un debut a piano sol”, avança. De moment, això sí, els seus esforços se centraran a tirar endavant la presentació en directe del disc. “Hem de cuidar la música en directe. Si es duguessin a terme les polítiques adequades, seria tot molt diferent”, assenyala.I a l'horitzó, és clar, té la voluntat de tornar a casa ja consolidat com a músic. “Sí que em plantejo tornar, i estic en espera que l'oportunitat es presenti”, apunta. De fet, a Catalunya, ja ha treballat amb músics com ara el bateria Ramon Prats i el contrabaix Joan Motera. I és que la terra tira molt, més encara si és la del Priorat.