L'edifici badaloní amb més història fa 50 anys

Des de la prehistòria fins a l'actualitat, la major part del que sabem sobre la història de Badalona es concentra portes endins del Museu de Badalona. Fa mig segle que arqueòlegs, historiadors, conservadors, arxivers i experts en la difusió del nostre passat treballen des del museu per saber més i donar a conèixer la història de la ciutat. Demà farà cinquanta anys de la inauguració de l'edifici i per celebrar-ho es farà una jornada de portes obertes que culminarà a dos quarts de vuit del vespre amb un recorregut pel subsòl, on hi ha l'espai de les termes romanes, el decumanus i l'exposició permanent Baetulo, ciutat romana. Els visitants es trobaran amb algunes sorpreses a través d'uns convidats molt especials, alguns arribats directament del temps dels romans i d'altres, d'èpoques més properes, que els faran una rebuda molt especial. Després del recorregut, el públic es reunirà al vestíbul de l'edifici per tastar unes llaminadures de xocolata creades per a l'ocasió i fer un brindis d'aniversari. Tots aquells que no puguin ser-hi dissabte, tenen una altra possibilitat de conèixer gratuïtament el Museu de Badalona. Durant tot l'any, i coincidint amb aquests 50 anys de funcionament de l'edifici, tothom que ho vulgui podrà entrar-hi gratuïtament amb un acompanyant el dia del seu aniversari.

Que siguin personatges romans els que demà donin la benvinguda als visitants del museu té a veure amb els orígens de l'equipament. Va ser arran del descobriment de les termes romanes de Baetulo, l'any 1955, que l'Ajuntament de la ciutat va iniciar els tràmits per comprar els terrenys del Clos de la Torre, on s'estaven fent aquelles excavacions. La construcció de l'edifici del museu va durar onze anys i l'equipament no es va inaugurar fins al 30 de gener de 1966.

La directora del museu, Margarida Abras, assegura que durant aquestes cinc dècades de funcionament la línia de l'equipament ha estat sempre marcada per l'interès per la salvaguarda del patrimoni històric de la ciutat, per fer créixer els fons del museu i per difondre'ls i donar-los a conèixer de la millor manera possible.

Llegat arqueològic

De l'edifici original de fa 50 anys en queda la ubicació, a sobre de les termes, però les remodelacions que s'han anat fent en tots aquests anys n'han canviat considerablement la fesomia. Tot i que l'edifici continua encaixat entre dos blocs de pisos, les instal·lacions del museu han crescut pel subsòl. La unió de les termes amb l'espai del decumanus, inaugurada l'any 2010, va convertir el conjunt arqueològic en un dels més importants del món romà a tot Europa, una superfície de 3.400 m² que utilitza les tècniques museogràfiques avançades per difondre com era la vida quotidiana en una ciutat romana del segle I dC i mostra carrers, clavegueres, habitatges, botigues, edificis públics i monuments funeraris. Amb els anys, les instal·lacions han sumat altres espais arqueològics com ara la Casa dels Dofins i el Jardí de Quint Licini, gestionats també pel Museu de Badalona.

Tot i aquesta aposta pel món romà, que és encara l'essència del museu, els professionals que hi treballen s'ocupen d'altres períodes històrics de la ciutat. L'arxiu històric, incorporat al museu en els anys setanta, suma més d'un milió d'imatges en diferents formats. A més, durant els anys vuitanta es va haver d'externalitzar el magatzem d'objectes per guanyar espai, i, després de passar per diferents emplaçaments, ocupa tota una nau industrial propietat del museu.

Els primers anys, l'edifici va funcionar com a casa de cultura que donava aixopluc a diferents seccions i entitats que omplien de continguts l'equipament. Astronomia, meteorologia, fotografia, cinema amateur, esbart, pessebrisme, canaricultura, filatèlia i numismàtica, música i belles arts són algunes de les activitats que es desenvolupaven a l'edifici, de les quals només queda actualment la secció de Belles Arts. La segona planta de l'edifici va ser la seu durant anys de la biblioteca popular Sant anastasi, gestionada per la Diputació de Barcelona, que es va traslladar i va donar lloc a la biblioteca central urbana de Can Casacuberta, inaugurada l'any 1992.

La directora del museu destaca que l'objectiu de futur és guanyar espai per a exposicions que expliquin la història de la ciutat en diferents períodes. Ara treballen en una exposició de llarga durada a la tercera planta sobre la Badalona dels segles XIX i XX. “La industrialització ha estat un dels períodes cabdals de Badalona, representa el pas de vila a ciutat”, assegura Margarida Abras, que hi afegeix que el museu disposa de fons amb peces molt interessants per poder explicar aquest període. I és que, segons Abras, el Museu de Badalona té un gran futur per continuar donant a conèixer el passat de la ciutat.