El nazi de Torredembarra
La revista ‘Sàpiens' del mes de febrer descobreix que l'aliat d'Adolf Hitler a Romania, Horia Sima, va viure i està enterrat a Catalunya
El nou número de la revista Sàpiens d'aquest febrer publica en portada un reportatge signat pels filòlegs i professors de l'URV Josep Bargalló i Montse Palau en el qual es revela el lloc on està enterrat el romanès Horia Sima, el successor del líder feixista Cornelius Zelea Codreanu, dirigent de la sanguinària organització Guàrdia de Ferro.
L'article de Sàpiens explica fil per randa totes les passes d'una investigació que s'ha allargat durant un any i que ha permès a Bargalló i Palau descobrir la nova identitat que el franquisme va donar a Horia Sima. Això li va permetre tenir absoluta llibertat de moviments a l'Estat espanyol fins a la seva mort el 1993 i esquivar l'extradició a Romania, on l'esperava una segura sentència de mort.
Segons un dels pocs historiadors que ha documentat aquest grup, Francisco Veiga, la Guàrdia de Ferro va ser un moviment de profundes arrels religioses que va aplicar una violència extrema, més que cap altre grup pronazi a Europa. En mans d'Horia Sima, el grup va assolir uns 250.000 seguidors i va aplicar la teoria de la higiene racial, perpetrant veritables atrocitats contra jueus, gitanos i romanesos amb malalties hereditàries.
En aquest sentit, se sap que Horia Sima va ser també responsable directe de l'execució de 64 presos polítics que eren al castell de Jilava en espera de judici, el novembre del 1940. Dos mesos després, el gener del 1941, els seus homes van massacrar 2.000 civils en una insurrecció que va acabar provocant la seva expulsió del país i la seva fugida a París. El 1944, quan els alemanys ja havien abandonat Bucarest, Sima va ser nomenat president d'un govern romanès a l'exterior, constituït a Viena amb el suport personal de Hitler. El 1945 va creuar Europa amb documentació falsa fins a arribar a Catalunya, on va viure la resta de la seva vida amb una nova identitat gràcies al règim franquista.
Josep Bargalló va ser conseller primer en el govern del tripartit i Montse Palau és diputada de Junts pel Sí per la demarcació de Tarragona.
La revista regala els ‘altres papers de Salamanca'
Amb la compra de la Sàpiens de febrer, s'ofereix la primera entrega de diversos documents confiscats a l'Arxiu Militar d'Àvila. Entre els documents hi ha un discurs del president Lluís Companys, un telegrama de Companys en el qual demanava mitjans antiaeris al govern de la República, diversos documents on es desmenteixen els falsos rumors que el govern de Catalunya negociava al final de la guerra amb els rebels franquistes i una llista de militars insurrectes afusellats per la seva implicació en el cop d'estat del 1936 a Barcelona, així com un resum de l'aportació catalana a la guerra.
