La segona de Harry Hole

Escarabats és la segona novel·la de Jo Nesbo que formen un cicle que de protagonista té el detectiu Harry Hole, una figura que encarna el rol de l'antiheroi esquerp amb un costat fosc i que el marca de manera inevitable.

En aquesta novel·la –i com en la resta de la saga–, l'autor fa anar dos jocs de cartes a l'hora de posar a prova la seva capacitat de seducció: d'una banda, hi ha la creació del personatge principal; de l'altra, hi ha la trama policial que desenvolupa.

Pel que fa a Hole, aquest detectiu no pot defugir els límits del clixé a partir del qual està construït. El seu capteniment es mou en pràcticament tots els casos en el territori del previsible. En això, no cal veure-hi un defecte, perquè Nesbo té un bon domini de l'art narrativa i no es permet el luxe de deixar la seva criatura de referència en mans de la deixadesa i el ridícul. En cert sentit, la coherència a l'hora de dibuixar i afinar els trets de Hole poden servir, fàcilment, per aconseguir la fidelitat del lector.

Pel que fa a la trama policial, l'acció té lloc a Tailàndia, la qual cosa permet afegir un punt d'exotisme als resultats de la línia de producció de la més que qüestionable escola NNN (novel·la negra nòrdica) en què hi ha més fum que flames.

Al marge que el retrat de la societat tailandesa sigui més o menys encertat, sí que és cert que tot resulta creïble: la concatenació dels fets està ben travada; els girs són prou imprevistos per satisfer les expectatives i els personatges secundaris tenen una sòlida fortalesa que, en segons quins casos –el de la inspectora Crumley n'és un–, té un punt d'excepcionalitat. El perill, però, de tot plegat, és que s'hi intueix –en les absències– una certa voluntat d'anar per feina que en desllueix el resultat final.