Missatges a la botella

El que més sorprèn de com enfoca Gabriel Magalhães el món és la pau que transmet, aquesta saviesa portuguesa, pessimista i alhora lúcida de la realitat. Ho va demostrar a bastament durant les jornades que
va passar a Barcelona presentant els seus nous llibres. D'una banda, Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l'Evangeli, en què posa èmfasi en l'espiritualitat i en una lectura actual i vivificadora del Nou Testament. I, de l'altra, Los españoles, un encàrrec de l'editora d'Elba Clara Pastor per fer una lectura pròxima i alhora d'un “estranger” sobre les Espanyes, en què Catalunya surt molt ben parada.

En la introducció del seu llibre sobre l'Evangeli, Magalhães reconeix que per a la seva generació els evangelis constituïen una forma de degradació personal i consideraven el creient un dinosaure de la prehistòria mental, “persones cerebralment menors”. En la relectura ens diu que “els textos de l'Evangeli tenen una capacitat d'il·luminar sorprenent”. “Nosaltres, en l'univers catòlic, no hem tingut una relació personal amb aquests llibres, sempre hem necessitat la figura del traductor, del sacerdot. El seu paper és important, però el que proposo és que la lectura diària, desinhibida, sigui una estrella que ens acompanyi la resta del dia. Si llegeixo en un versicle que has d'estimar els altres com a tu mateix, això al llarg del dia
ho practicaré en diverses ocasions i transformarà
la relació amb els altres. Els llibres tenen capacitat d'abundar, però la Bíblia és potser l'única que ens pot il·luminar. Bàsicament el que faig és convidar el lector i el creient simplement a provar l'experiència”. Magalhães no insisteix ni es mostra dogmàtic, sinó que ens diu que cada dia tenim l'oportunitat de rescatar un missatge que hi ha en una botella, i aquesta botella és “l'Evangeli esperant que algú l'obri”.

“Les paraules de l'Evangeli no estan tancades en un llibre, sinó que estan surant en l'ambient. Són experiències que es van dir una única vegada, però que ens poden servir cada dia, sempre les trobarem vives, més enllà de la teoria i de la mateixa religió”. Magalhães afirma que la lectura inicial va ser com
a no creient, adonant-se que els evangelis estableixen amb la realitat una relació de total fraternitat, de comunió i d'identitat.

Un altre plat fort de la seva visita a Barcelona ha estat la presentació de Los españoles, un assaig lleuger i alhora profund, saborós que va gestar “conscient del moment de la història que viu Espanya”. Magalhães té una teoria pròpia sobre el divorci total i parteix del reconeixement de les llengües de l'Estat per trencar la tensió, “la solució dels espanyols és dins de les paraules”. Ho té clar quan diu que “Espanya és una democràcia en construcció que necessita madurar i reconèixer la pluralitat a través dels ciutadans i la seva riquesa cultural”. No creu en les nacions com a realitats eternes, considera que només es pot estimar el que es coneix. Utopia o realitat?