Cultura

Cultura

70 anys d'un genocidi

Arran de la commemoració del tancament dels camps d'extermini nazis, una exposició recull les vivències de refugiats jueus que van arribar a Catalunya

El Masnou és el primer municipi de la comarca del Maresme on es mostrarà fins al 5 de març

L'alcalde, Jaume Oliveras, defensa que és fonamental no oblidar la història

El poble de Lés, a la Val d'Aran, va ser un exemple de solidaritat col·lectiva amb els refugiats

El 28 i 29 de gener del 1946, les imatges captades pel fotoperiodista català Francesc Boix en el camp de Mauthausen mostraven en el procés de Nuremberg l'horror del nazisme. Ara, setanta anys després, el Museu d'Història de Catalunya i l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona han coproduït l'exposició Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial, que es pot veure des del 22 de gener fins al 5 de març al Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Aquesta mostra itinerant, que recorrerà el territori català, és el primer cop que es pot veure en un municipi del Maresme, i abans només s'ha exhibit a Girona. Amb l'exposició, que es presenta ara, es vol commemorar l'alliberament dels jueus dels camps nazis, ja que el 2015 va fer setanta anys d'aquest fet històric.

En el seu recorregut per fugir de l'horror de l'Holocaust nazi, milers de jueus van creuar els Pirineus i van arribar a Catalunya. La mostra repassa aquest episodi des de les vivències de set famílies jueves, fotografies i objectes de l'època, així com una mapa sobre les principals rutes que van utilitzar per entrar a Catalunya. “És una exposició molt pedagògica de la fugida de l'Holocaust, la vinguda a Catalunya i contextualitzat amb l'entorn històric del moment, les històries familiars i les rutes d'evasió”, explica l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras.

En aquell moment, a l'Estat espanyol hi havia el règim del dictador Francisco Franco, que col·laborava amb l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler i, per tant, no atorgava als jueus els permisos per entrar al país. Per això, molts dels refugiats arribaven, segons es relata a l'exposició, amb el suport de xarxes d'evasió que van construir els serveis d'informació dels aliats a l'Estat francès i Andorra i amb l'ajuda dels veïns de totes dues bandes del Pirineu. “Els guies s'encarregaven de conduir-los pels difícils camins del Pirineu sota el fred, la neu i la boira”, es destaca en la mostra.

El poble de Lés, a la Val d'Aran, va ser un exemple de solidaritat col·lectiva, ja que molts dels seus habitants van acollir els refugiats a les seves cases i, fins i tot, es van enfrontar amb les autoritats. Françoise Bielinsky i la seva família van arribar a Lés i els anaven a deportar, però la pressió veïnal ho va impedir.

No obstant això, no tothom va tenir la mateixa sort. Eduard Heildeberg i Lina Levi, que volien venir a Barcelona, on vivia la seva filla, no van ni començar el viatge. Tot i que van estar en diversos camps de concentració a l'Estat francès, el cònsol espanyol de Marsella els va denegar la visa a l'octubre del 1941. Al cap d'un any, van ser deportats a Auschwitz, on van morir.

Els que sí que van ser més afortunats van ser Victor Papo, la seva dona i els seus dos fills, d'origen italià i establerts a París. Des del 1924 tenien la nacionalitat espanyola perquè eren jueus sefardites. Això els va permetre venir a Barcelona el 1940 i començar una nova vida.

Jenny Kehr va travessar els Pirineus a l'octubre del 1942. La seva intenció era arribar als Estats Units, on vivien les seves filles, però va ser detinguda a Coll de Nargó. El governador de Lleida va ordenar que la deportessin a l'Estat francès i en aquest camí van anar a parar a la presó de dones de Barcelona, on es va suïcidar. Tot i que no té un final fatídic, també és tràgica la història de d'Arnold Einhorm, que a l'estiu del 1943 va fugir a Catalunya, on va ser detingut a Alòs d'Isil. Va estar a les presons de Lleida, Sort i al camp de concentració de Miranda de l'Ebro. El 1944 va marxar a Palestina i, finalment, el 1954 s'establí als Estats Units.

Molts d'aquests jueus ni tan sols es volien quedar a Catalunya, sinó que era una ruta de pas cap al somni americà.

Recordar la història
L'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, pensa que és fonamental no oblidar la història. “L'Holocaust és un tema important que marca Europa i el món”, destaca. Per això, vol que les escoles visitin la mostra. “És molt important que es conegui, a la societat i a les escoles, perquè són coses que no es poden repetir”, ressalta Oliveras.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.