L'exaltació de la bellesa de la Terra de Salgado, a Lleida

El fruit del periple de Sebastião Salgado per alguns dels llocs més desconeguts del planeta arriba al CaixaFòrum de Lleida. L'exposició Gènesi del reconegut fotògraf brasiler mostra cent fotografies en blanc i negre, on Salgado projecta una mirada que es gronxa entre l'antropologia i l'ecologia. La natura, els animals salvatges i l'ésser humà s'hi fonen en l'exaltació d'un tot, la Terra, a través dels racons encara “verges”.

Gènesi és un projecte de vuit anys, encetat el 2004 amb un viatge a les Galápagos. Seria el primer de 32 viatges més fins a completar un recorregut pel món que el va portar per l'Antàrtida, Madagascar, el Congo, Uganda, Alaska, Sibèria, Colorado i l'Amazones, entre altres. Durant tres dècades, Salgado havia estat el fotògraf de les tragèdies humanes, amb projectes també de llarga durada com Treballadors (1993) i Èxodes (2000). A finals dels anys noranta, Salgado va tornar al seu lloc natal, una finca ramadera, on la fertilitat de la vegetació tropical havia estat víctima –com a molts llocs del Brasil– de la desforestació. La seva dona, i comissària de l'actual exposició, va replantar el bosc. A poc a poc, els animals i les plantes van renéixer-hi. L'experiència és a la base de Gènesi, que, en paraules del mateix Salgado, pretén ser “una oda visual a la majestuositat i fragilitat de la Terra; una advertència sobre tot el que correm el risc de perdre”.

En globus, embarcacions, avionetes o a peu, Salgado atrapa els búfals corrent per les planúries de Gàmbia, les escultòriques dunes d'Algèria, les flors a tocar dels volcans del parc ugandès dels Virunga, el magnetisme del lleopard que s'atura en la nit d'un riu a Namíbia; la grandiositat de les muntanyes d'Utah i la península de Kamtxatka. Les comunitats que s'han mantingut alienes al contacte cultural amb la contemporaneïtat són un altre pilar de l'exposició: les darreres dones de la Terra amb plats a la boca, els indígenes embolicats en pells a Sibèria i les comunitats amazòniques. La reivindicació de l'existència d'un món exòtic als ulls occidentals. L'Àfrica de l'aïllament d'algunes comunitats indígenes, ben lluny de les grans conurbacions d'aquell continent. “Quan contemples les imatges, Salgado ens diu que és el que hem de transmetre a les generacions futures”, assegura Miquel González, representant de Salgado a Espanya.

Fotografies exclusivament en un blanc i negre que escau completament a les reminiscències arcaiques que transmeten algunes imatges. La profunditat d'un blanc i negre absolut, pulcre i exuberant, com les mateixes escenes. “L'elecció del blanc i negre no és una qüestió tècnica. S'hi sent a gust i reflecteix la seva visió de l'entorn, amb tota la gamma dels grisos, que mostren volums i sensacions”, diu González.

L'exposició farà estada a Lleida fins al 24 de juliol. És el darrer gran projecte fotogràfic de Salgado: “Amb 72 anys, ja no es pot permetre planificar-ne cap així. Ara, però, col·labora amb el govern del Brasil fent reportatges sobre comunitats aïllades de l'Amazones.”