Cultura

Una exposició reconstrueix els orígens del Museu d'Art

Francesc Miralpeix i Gabriel Alcalde han estudiat la col·lecció d'art i objectes de mossèn Pere Valls, el germen del Museu Diocesà

La mostra va ser inaugurada ahir pel bisbe, Francesc Pardo

L'any 1979 s'inaugurava al Palau Episcopal l'aleshores anomenat Museu de Belles Arts de Girona, amb els fons provinents tant de l'antic museu provincial de Sant Pere de Galligants com del bisbat. Era la culminació d'un llarg procés que tenia un dels seus puntals en la col·lecció particular que havia anat formant des de finals del segle XIX un capellà olotí molt ben relacionat amb l'alta burgesia de la Barcelona vuitcentista i que, al final dels seus dies, decidiria llegar al Seminari de Girona els seus preuats tresors. La reconstrucció de la passió col·leccionista de mossèn Pere Valls, que confluiria en la creació del Museu d'Art (MD'A), és ara objecte d'una exposició, comissariada per Francesc Miralpeix i Gabriel Alcalde, que van inaugurar ahir al migdia el director general de Patrimoni, Jusèp Boya; l'alcalde, Albert Ballesta, i el bisbe, Francesc Pardo.

Orígens d'un museu. La col·lecció de Mossèn Pere Valls, que es podrà visitar fins al 29 de maig, presenta per primera vegada aquest fons heterogeni, molt de l'època, en què tenen cabuda des d'il·lustracions de capses de llumins fins a pintures de grans noms de l'art català i espanyol, passant per relleus en guix, ventalls galants del segle XVIII, monedes, pots de farmàcia, càntirs populars, minerals, fòssils, medalles, peces d'indumentària, canteranos, caixes de núvia o joies, a més d'una imponent biblioteca i una acurada selecció d'estampes i dibuixos. La mostra és fruit d'un treball de recerca de Miralpeix i Alcalde, que han documentat les vicissituds d'aquest fons en el llibre editat recentment per la Universitat de Perpinyà Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848-1925).

La història d'aquest capellà és certament singular. Fill d'una família nombrosa d'origen humil, va cursar la carrera eclesiàstica al Seminari de Girona i, després d'exercir el seu ministeri en diverses parròquies de la diòcesi, als 32 anys va demanar el trasllat a Barcelona adduint motius de salut. A partir d'aquell moment, la seva vida faria un tomb radical en contacte amb l'ambient mundà de la capital catalana, on freqüentaria sobretot els cercles benestants, conservadors i d'ideologia carlina. Entre les seves amistats s'hi comptava Jacint Verdaguer, a qui va assistir en el moment de la mort i de qui conservaria manuscrits inèdits. Sense cap dubte, però, la relació més profitosa va ser la que va establir amb la rica propietària d'origen valencià Magdalena de Grau i de Gras, sobre la qual tindria prou influència per entrar al servei de la casa en qualitat de capellà privat i per ser designat hereu de confiança i administrador dels béns de la dama. Amb la mort de la seva benefactora, Pere Valls va esdevenir, doncs, un home ric que va poder adquirir diverses finques i donar curs a la seva afició al col·leccionisme. La importància dels objectes acumulats ja devia ser notable el 1904, l'any en què va habilitar una de les seves propietats a Olot com a museu biblioteca. Tot i que a penes s'havia significat en la vida pública, en el seu testament va establir que una part dels seus llibres ingressés a la parròquia de Sant Esteve d'Olot i una altra, al Seminari de Girona, al qual llegaria també les obres d'art i els objectes.

La col·lecció, que respon als capricis propis dels gabinets de curiositats del segle XIX, conté, però, algunes peces destacades. La pinacoteca, en concret, era “una de les més importants del seu temps a Girona”, remarquen els comissaris, amb pintures dels germans Joaquim i Marià Vayreda, Josep Berga i Boix, Federico de Madrazo, Carlos Vázquez, Antoni Utrillo, Ramon Casas o Marià Fortuny, a banda d'algunes mostres d'art religiós dels segles XVI al XIX atribuïdes a Pere Mates, Joan Carles Panyó o Pau Montaña Cantó. També és remarcable la col·lecció de gravats, dibuixos i estampes, signats de nou per Casas, Fortuny o Josep M. Xiró, l'il·lustrador de L'Atlàntida. L'encarregat de traslladar aquest fons a Girona, l'any 1927, va ser mossèn Carles de Bolós, que el 1935 organitzaria una exposició amb el material de mossèn Valls a la Casa Carles. Després de la guerra, aquest noble casal es consolidaria com a seu del naixent Museu Diocesà, fins al 1974, en què va ser clausurat per integrar-se a l'MD'A.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Horaci per sempre

barcelona
FITO CONESA
ARTISTA

“L’empatia és un posicionament polític contra el feixisme present”

barcelona

5 milions per als sectors més febles de la cultura

BARCELONA

Una escapatòria a tres bandes

Barcelona
LA PEL·LÍCULA

‘Trànsit’

Xavier Mercadé exposa ‘Rock viu’

LA MÚSICA

Quaranta anys de ‘Back in black’

Indilletres s’ajorna fins al 29 i 30 d’agost

La Bisbal d’EMpordà

Cinema i història al Muhba