La justícia durant la Guerra Civil

Pelai Pagès i Blanch és doctor en història i professor d'història contemporània de la Universitat de Barcelona des del 1975. Autor de nombrosos estudis sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, i especialista en l'anàlisi del moviment obrer i dels nacionalismes de la història contemporània d'Europa.

Entre les seves darreres obres hi ha La Comissió de la Indústria de Guerra, 1936-1938; Les lleis de la repressió franquista; Andreu Nin, una vida al servicio de la clase obrera; El sueño igualitario entre los campesinos de Huesca, colectivizaciones agrarias durante la Guerra Civil, entre altres.

Ara torna a emprendre un treball important sobre la Guerra Civil, es tracta d'un tema bastant desconegut com és els dels Tribunals de Justícia de Catalunya en un període difícil de la nostra història recent. El professor Pelai Pagès estudia els diferents tribunals de justícia apareguts a Catalunya després del 19 de juliol del 1936, i ho fa tenint cura d'esbrinar les primeres actuacions des dels caos inicial fins arribar a les iniciatives en justícia adoptades per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta primera etapa els tribunals van haver de fer front als judicis sumaríssims contra els militars i els civils revoltats contra la República. Seguidament s'endinsa en el paper jugat pels Tribunals Populars, que també jutjaven delictes comuns i, des de finals del 1937, els Tribunals Especials, que establiren un veritable “terror judicial” dictant nombroses penes de mort.

Pelai Pagès ha fet recerca i ha estudiat els diferents tribunals populars no solament de Barcelona, també de Girona, de Tarragona i de Lleida. Per tant, el monogràfic sobre aquesta temàtica és molt complet. A través dels diferents capítols del llibre podem veure de quina manera s'organitzaven els tribunals, quin era el seu funcionament i com desenvolupaven les seves activitats. Pagès explica la història dels tribunals populars des dels seus inicis quan, vençuts els rebels a Barcelona, un grup de militants de la CNT, encapçalats per l'advocat Àngel Samblancat, van confiscar el Palau de Justícia i van constituir el Comitè Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta seria la primera etapa de la justícia revolucionària a Catalunya que durà fins al 26 de setembre del 1936 quan es van reorganitzar els Tribunals Populars, sobretot des de la Conselleria de Justícia que dirigia el dirigent (valgui la redundància) del POUM, Andreu Nin.

Pelai Pagès també s'endinsa en tots els moments de la justícia en les diverses etapes ja amb la influència del govern republicà amb l'ègida comunista. Els Tribunals Especials d'Espionatge i Alta Traïció, els Tribunals Especials de Guàrdia i el braç policial del Servei d'Investigació Militar (SIM). Finalment, presenta un curiós document inèdit sobre els informes elaborats per un servei d'espionatge de la CNT sobre la vida pública i privada dels dirigents més destacats de la classe política catalana.

Pelai Pagès detalla a la introducció en quina documentació s'ha basat per crear el corpus del seu treball; entre d'altres, els documents procedents de l'anomenada Causa General i la que fa referència a l'activitat del Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya procedeix del fons de la presó Model que es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Una magnífica recerca i un interessant llibre que forma gairebé un treball inèdit o poc transitat de la historiografia de la Guerra Civil.