La confusió de Prince

No sabem si per extravagància, intenció de consolidar la seva llegenda o simplement per una qüestió d'improvisació, en els últims temps Prince no deixa de desconcertar els seus seguidors per la manera i la celeritat amb què ha tret al mercat els seus últims treballs. En quatre mesos, el músic de Minneapolis ha publicat dos discos que són un continuació de l'altre, sota el nom comú de Hitnrun (Phase I i Phase II), un al setembre i el segon al desembre, els 38è
i 39è àlbums d'estudi de
la seva carrera.

Malgrat que entre un i altre disc hagi passat molt poc temps, això no tindria gaire res de particular si no fos per la manera confusa com s'han distribuït els dos discos. Hitnrun Phase One es va penjar el 7 de setembre exclusivament a la plataforma Tindal, propietat del cantant Jay-Z, cosa que vol dir que l'àlbum només es podia escoltar via streaming. Una setmana després, però, sense cap tipus d'avís oficial, el disc es va començar a distribuir a les botigues una setmana després.

Tàctica semblant

La tàctica ha estat semblant però no idèntica (de moment) en el cas de Hitnrun Phase Two, publicat l'11 de desembre, només a Tindal però ara, després d'unes setmanes, també està disponible a la plataforma iTunes Store. Com a objecte físic, el CD es va distribuir gratuïtament entre els assistents al concert que el músic va oferir fa uns dies al seu estudi de Paisley Park, a Minneapolis. Els dos discos han sortit només un any després dels dos que Prince va publicar conjuntament el 2014, Art Official Age i Plectrumelectrum.

No és el primer cop que Prince desconcerta els seguidors amb la inusual distribució dels seus discos. L'any 2009 el triple disc, Lotusflow3r, només es va poder adquirir a través d'un web específic. El comprador havia de passar una sèrie d'obstacles, com si fos un videojoc, per poder arribar a la pantalla on es podia, finalment, realitzar la compra.

Dos anys abans, el cantant havia pres una altra polèmica decisió: un diumenge va regalar el disc Planet Earth als compradors del diari britànic The Daily Mail. Això sí, tant Lotusflow3r com Planet Earth van arribar a distribuir-se posteriorment en els canals tradicionals de venda.

El desconeixement de quan i de quina manera es distribuirà el pròxim disc del músic ha esdevingut com una nova marca de fàbrica del cantant, que, amb tant embolic, amb prou feines aconsegueix una difusió generalitzada de la seva música. Segurament, a ell, de 57 anys, li deu importar ben poc aconseguir un hit però ara la seva música, que sortosament continua sent igual d'excel·lent que fa trenta anys, es dilueix en un maremàgnum i acaba sent coneguda només pels seus seguidors fidelíssims. A les xarxes socials es pot constatar el malestar entre els fans del músic per aquest desgavell.

De tota manera els dos volums de Hitnrun han estat ben rebuts per la crítica musical. El segon, malgrat que inclou alguns temes que havien estat publicats en senzills en diverses èpoques, inclou temes tan vigorosos com Baltimore, que va compondre per homenatjar els joves afroamericans morts per la policia en aquesta ciutat, i el mig temps Look at me, que resumeix el bo i millor del so de Prince.

La gira europea que el cantant va anunciar a finals d'any, en què actuava només acompanyat del piano en teatres petits –es va especular que Prince actuaria al Liceu el 18 de desembre–, va donar, en canvi, una alegria als fans. La gira, però, es va anul·lar just després dels atemptats de París. Fa uns dies el cantant va oferir a Paisley Park un concert amb piano que els crítics han qualificat com dels millors de tota la seva carrera. A més, el cantant ha anunciat una petita gira aquest mes a Austràlia i Nova Zelanda. Prince sembla estar en plena forma, malgrat tot.