cultura

Per l'amor i pel dolor

Apareix la novel·la ‘Abans de gairebé tot', de Víctor del Árbol, guardonada amb l'últim premi Nadal. El guanyador ha tingut un extraordinari acolliment a França

“Aquesta terra imprimeix caràcter. Et sedueix l'aire i les atmosferes, era la novel·la”

Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) ha estat un dels revulsius de la novel·la negra, tant pels temes que toca com pel tractament poètic i obscur de moltes de les seves criatures. A França és una celebritat i ha obtingut premis importants com el Gran Prix de Littérature Policière i el de millor novel·la policial estrangera de la revista Lire. L'últim gran repte és Abans de gairebé tot, flamant premi Nadal, que acaba d'aparèixer en castellà i català, publicat per Destino i Columna.

Exseminarista i mosso d'esquadra durant vint anys, Del Árbol es va decidir a deixar la policia el 2012 per dedicar el seu temps íntegrament a la novel·la: “Volia deixar de ser el policia que escriu novel·les per ser el novel·lista que havia estat policia.” Tampoc no li agrada l'etiqueta de narrativa policial perquè ell busca més enllà dels gèneres. I la conversa és sempre plena de referències a clàssics (Tolstoi, Dostoievski, Gorki, Mann, Fitzgerald, Faulkner, Pasternak) i, sobretot, a Camus. Com alguns dels seus personatges, Del Árbol manifesta la seva predilecció per la soledat i el silenci: “T'obliguen a reflexionar i el passat comença a convertir-se en un relat.” L'escriptor aprofita per citar de nou Antonio Machado, “el present és l'únic que no s'acaba mai”, sense oblidar un dels primers consells que li va donar el seu pare: “Viure és un ofici fotut.”

Ens ho diu a Muxia, un dels ports de la Costa da Morte, font d'inspiració i on es reconeixen algunes escenificacions d'Abans de gairebé tot: “Aquí el paisatge t'obliga d'una determinada manera. Han mort infinitat de mariners i s'han enfonsat centenars de vaixells. És un paisatge que no fa concessions i on volia situar gent que fuig o que busca, torturada pel passat en perpètua fugida cap a endavant. Es troben al final del món, a la Costa da Morte. Aquesta terra imprimeix caràcter. Et sedueixen l'aire i les atmosferes. Ho volia traslladar a la novel·la. Sense la llum no existiria la foscor i, com va fer Milton, busco l'àngel caigut.”

Nascut al deprimit barri de Torre Baró, del qual conserva una sensació de llibertat que l'acompanya sempre, Del Árbol ha trobat en el policia protagonista –amb el nom anarquista de Germinal, en homenatge a Zola– un conjunt de contradiccions, on la seva història, que fuig del passat, flueix mentre descriu estats d'ànim i intenta esbrinar què li ha passat a una enigmàtica dona. Quan els periodistes l'han tirotejat a preguntes, l'escriptor es defensa fent una reivindicació de l'amor, no només com a contrapunt del dolor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín