Cultura

Recordant Patxot, el gran mecenes català

El Palau Robert és la seu, fins al 8 de maig, de l'exposició Rafael Patxot, gran mecenes de la cultura catalana, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort. Comissariada per Manuel Castellet i Jordi Soler, la mostra repassa la vida d'aquest empresari amb inquietuds científiques i culturals que va contribuir a tirar endavant molts projectes gràcies a la seva aportació econòmica. I va ser tan important, que s'equiparava a la d'un ministeri sencer. Vet aquí algunes xifres: l'Estudi de la Masia Catalana, amb 7.705 fotografies i 300 dibuixos; l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb 40.000 documents fins al 1936, i la Bibliografia General Catalana, amb 16.000 fitxes.

Per emular la tasca de Patxot com a mecenes, cinc artistes visuals –Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos– han estat els encarregats de crear una obra inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge. Aquestes obres originals són el centre dels blocs que formen l'exposició: La família, El llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Un element fonamental són les portes, que representen el canvi i sobre les quals es recolzen els documents. Fins i tot hi ha la porta de fusta que el mateix Patxot es va endur a l'exili, així com la seva màquina d'escriure, una Underwood Champion.

Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en el si d'una família de rics industrials, Rafael Patxot va rebre una educació internacional i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Es va implicar com a mecenes en els projectes més importants de les primeres dècades del segle XX, com ara l'Institut d'Estudis Catalans. Un altre dels seus centres d'interès era l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya i va finançar molts projectes en aquest àmbits. Amb la Guerra Civil es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar -ne mentre el país estigués en mans del règim franquista. Va morir a Ginebra l'any 1964.

L'exposició arriba a Barcelona després d'haver-se presentat ja a l'Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers i al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Humor forjat

Mor Antonio Fraguas, ‘Forges’, un dels motors de la rebel·lia de l’humor gràfic en l’etapa de la Transició

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona
 

Retrat cobdiciós

barcelona