Recordant Patxot, el gran mecenes català
El Palau Robert és la seu, fins al 8 de maig, de l'exposició Rafael Patxot, gran mecenes de la cultura catalana, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort. Comissariada per Manuel Castellet i Jordi Soler, la mostra repassa la vida d'aquest empresari amb inquietuds científiques i culturals que va contribuir a tirar endavant molts projectes gràcies a la seva aportació econòmica. I va ser tan important, que s'equiparava a la d'un ministeri sencer. Vet aquí algunes xifres: l'Estudi de la Masia Catalana, amb 7.705 fotografies i 300 dibuixos; l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb 40.000 documents fins al 1936, i la Bibliografia General Catalana, amb 16.000 fitxes.
Per emular la tasca de Patxot com a mecenes, cinc artistes visuals –Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos– han estat els encarregats de crear una obra inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge. Aquestes obres originals són el centre dels blocs que formen l'exposició: La família, El llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Un element fonamental són les portes, que representen el canvi i sobre les quals es recolzen els documents. Fins i tot hi ha la porta de fusta que el mateix Patxot es va endur a l'exili, així com la seva màquina d'escriure, una Underwood Champion.
Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en el si d'una família de rics industrials, Rafael Patxot va rebre una educació internacional i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Es va implicar com a mecenes en els projectes més importants de les primeres dècades del segle XX, com ara l'Institut d'Estudis Catalans. Un altre dels seus centres d'interès era l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya i va finançar molts projectes en aquest àmbits. Amb la Guerra Civil es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar -ne mentre el país estigués en mans del règim franquista. Va morir a Ginebra l'any 1964.
L'exposició arriba a Barcelona després d'haver-se presentat ja a l'Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers i al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.
