L'arquitecte Francesc Hereu explora l'enigma del paisatge a la Fundació Fita

L'arquitecte Francesc Hereu va inaugurar ahir a la Fundació Fita de Girona una exposició en què reuneix una quinzena de pintures i més de quaranta joies realitzades aproximadament els últims deu anys. La mostra, que es podrà visitar al segon pis de la Casa de Cultura, seu de la Fundació Fita, fins al 15 de març, va ser presentada per Miquel Berga, professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i l'arquitecte i patró de la fundació Kim Bover, que ha tingut també cura del muntatge.

La disposició de cada peça, de fet, pren una especial rellevància en una mostra amb la qual Francesc Hereu planteja una relació oberta entre les diverses disciplines en què treballa, sigui en el tractament dels volums, de les perspectives, de les tensions que generen les formes en l'espai o dels jocs cromàtics que se'n deriven. La projecció en pantalla d'alguns dels edificis que Hereu ha creat des del despatx d'arquitectura que comparteix amb Joaquim Español, com ara els Químics o l'Oficina de Turisme de Lloret, troben un reflex en les composicions pintades, en les quals el mateix artista declara que, “tot i ser adscrites dins l'abstracció, conserven unes espurnes de figuració que pretenen suggerir més que evidenciar”. En tots els seus quadres, la majoria olis sobre tela, però també sobre pasta de paper, cartró, fusta o alumini, s'intueixen en efecte paisatges construïts que s'expandeixen cap als marges, amb un centre sovint menys obvi, velat, difús, emboirat, que per a Hereu “representa l'enigma”. Però si hi ha algun tret que distingeix per damunt dels altres la pintura d'aquest arquitecte banyolí és la destresa en la combinació del color: liles, ocres, carmins, blaus celestes o de cobalt que s'entremesclen per produir a vegades esclats de llum d'una delicada subtilesa i transparència a pesar de l'empremta fogosa amb què travessen rabent el paisatge. En les joies, igualment, explora combinacions insòlites entre el llautó, la plata, el plàstic i el teixit per intensificar la dualitat a través d'encaixos, ondulacions i plecs, alguns d'un colorisme de mel o ambre, a través de tints, vernissos i esmalts, que remet de nou a la seva pintura.

Com a complement de l'exposició, el dia 10 de març, a l'Auditori Viader, l'arquitecte i també poeta Joaquim Español oferirà una lectura dels seus poemes (19.30 h), seguida d'un concert de música del Renaixement i del barroc amb Sergi Casademunt (viola de gamba) i Igor Davidovics (arxillaüt).