cultura

Crítica

cinema

Sortir des del món petit

En el Festival de Canes de l'any 2011 es va projectar una pel·lícula austríaca titulada Michael, opera prima de Markus Schleinzer, que estava inspirada en el cas de Natasha Kampush, una nena que va ser segrestada als 10 anys i en va estar vuit captiva en una estreta habitació. El cineasta Lenny Abrahamson, autor de la memorable Frank, hauria pogut realitzar un thriller de caràcter morbós en què el tema dels abusos sexuals ocupés un punt destacat. Curiosament, Room s'inspira lleugerament en el cas real –i altres de semblants–, però s'aparta de tot allò que pot considerar-se com a previsible. Lenny Abrahamson no realitza una pel·lícula claustrofòbica sobre la relació malaltissa entre una mare i un fill condemnats a viure en una habitació, ni planteja un thriller sobre els intents de fuga dels segrestats, ni una reflexió sobre la síndrome d'Estocolm que genera tota situació de segrestament.

El camí que explora Abrahamson, a partir de la novel·la d'Emma Donoghue, és un altre. Sense renunciar a cap dels aspectes esmentats, Room és una reflexió sobre la descoberta del món i sobre les transformacions que provoca el pas d'una realitat somniada cap a una realitat empírica.

Room es divideix en dues parts perfectament diferenciades. En la primera, allò que importa és mostrar quin és el món interior dels protagonistes, sobretot de la figura del nen, i deixar entendre què passa quan l'únic univers possible no és altre que un espai tancat i un espai interior que es filtra a través de les imatges d'un televisor. En la segona, les coses comencen a canviar quan el nen i la mare surten a fora. El nen descobreix que existeix una vida en el món exterior i busca la manera d'adaptar-se en aquest univers. Els processos d'aprenentatge van acompanyats dels processos de reconeixement i assimilació de la realitat amb totes les seves contradiccions. El problema surt quan des del món exterior es crea un sentiment de nostàlgia cap al lloc originari, cap a l'espai de la infantesa que forma part inevitable de l'existència. Abrahamson no es queda en el territori del drama sentimental i busca una poètica peculiar sobre la singularitat que tenen els petits universos que marquen cadascuna de les nostres existències.

Realitzada amb pocs mitjans, concentrada bàsicament en la relació entre la mare protagonista i el nen, Room sap capgirar els perills que podien fer-la caure en un pendent i convertir-la en una obra que busca la seva afirmació a partir del rebuig de certes convencions.

La habitación
Director: Lenny Abrahamson Intèrprets: Brie Larson, Jacob Tremblay, Joan Allen, William H. Macy, Megan Park
Irlanda-Canadà, 2015


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona