El Caixafòrum s'endinsa en el món ritual dels ‘mochica'

Molt abans del domini inca, a les valls i els deserts de la costa nord del Perú es van estendre, entre l'any 200 i el 850 dC, una sèrie de cacicats i regnes pagans d'una gran complexitat cultural i estretament arrelats als cicles de la vida. Com a comunitats sobretot agrícoles, sentien un gran respecte pels fenòmens de la naturalesa, que asseguraven o arruïnaven les collites en funció, segons les seves creences, de l'eficàcia dels rituals amb què procuraven guanyar-se el favor de les forces poderoses del “món de dalt”, allà on habitaven els déus, la pluja i el vent. Però l'espai del sagrat comprenia també el “món de baix”, un lloc subterrani, fosc i humit on germinaven les llavors i residien els morts en espera de la seva ascensió. Entre l'un i l'altre, hi havia l'esfera de “l'aquí i l'ara”, el món terrestre, que exercia de via de comunicació entre dues forces oposades i alhora complementàries per mitjà de sofisticades cerimònies rituals que comprenien també els sacrificis humans.

La societat mochica, absorbida per la civilització inca i pràcticament ignorada fins que es van impulsar les excavacions sistemàtiques a l'entorn del descobriment del Machu Pichu, reneix a l'exposició que inaugura avui la Fontana d'Or de Girona, en una selecció reduïda però de “la mateixa qualitat i bellesa” que la que ja ha passat per Barcelona i Madrid, va assegurar el director del Museu Larco de Lima, Andrés Álvarez-Calderón. L'art mochica de l'antic Perú. Or, mites i rituals, oberta fins al 29 de maig, s'endinsa en una cultura mil·lenària a través d'un centenar de peces, entre els quals predominen els objectes de ceràmica i metalls preciosos, però també d'os i llana. Són peces que responen a aquella organització simbòlica de la vida, plasmada de manera didàctica, que retia culte a la fertilitat, als déus i als morts, sovint a través de representacions d'animals com els felins (el món terrestre), les serps (el món de baix) i les aus (el món de dalt).