Retorn a Sixena
El conseller de cultura, Santi Vila, acorda amb el govern de l'Aragó el trasllat al monestir en règim de dipòsit de la meitat dels objectes que són al MNAC
L'acord no afecta les pintures murals, que podrien quedar-se al MNAC a canvi
Ho devien tenir coll avall perquè, l'estiu passat, la Diputació General d'Aragó va fer públic el projecte per condicionar els antics dormitoris del monestir de Sixena (Osca) per quan algun dia arribessin les obres procedents d'allà que es custodien al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida. El govern de l'Aragó ho preveia per al setembre. Molt optimistes, però no anaven desencaminats. Ahir, el conseller de Cultura, Santi Vila, es va reunir a Saragossa amb la seva homòloga aragonesa, Maria Teresa Pérez. L'acord al qual van arribar va ser la devolució de 53 de les 97 obres d'art procedents del monestir de Sixena que es troben al MNAC. Les peces que es retornaran es troben actualment al magatzem del museu. Aquests objectes van ser venuts a la Generalitat per l'antiga comunitat de monges del monestir.
Fonts del Museu Nacional d'Art de Catalunya van declinar fer declaracions ahir, argumentant que no han participat de les negociacions però que el que trobaven important és que s'hagués obert el diàleg. En aquest sentit, el director del MNAC, Pepe Serra, ja havia declarat en públic que el que realment interessa a la institució que dirigeix és que no surtin les pintures murals de Sixena que s'exhibeixen al museu, al costat d'altres objectes de la mateixa procedència, al final del recorregut del romànic. Un trasllat d'aquestes pintures, molt malmeses perquè van ser víctimes d'un incendi durant la Guerra Civil, seria molt perjudicial pel seu estat de conservació.
El termini que s'han marcat els dos consellers pel retorn és “d'uns dies o unes setmanes”; celeritat que contrasta amb la lentitud que hi ha hagut quan Catalunya era la receptora d'objectes, com és el cas dels papers de Salamanca. Fonts de la conselleria valoraven ahir l'acord “perquè hi ha una sentència judicial que ens obliga a retornar les peces, per això el que intentem és la negociació política i deixar de banda la via judicial”. En aquest sentit, el conseller Vila, en ser preguntat per si la negociació incloïa la retirada dels recursos judicials, va declarar en acabar la reunió: “Aquest tema es resoldrà de manera natural.” La consellera aragonesa també es va congratular per l'acord: “Aquesta situació mai no hauria d'haver arribat on és ara, judicialitzada, en dos litigis diferents en un jutjat d'Osca.”
Les obres que es retornaran a l'Aragó, en concepte de dipòsit, tindran una contraprestació que es donarà a conèixer més endavant. Tot fa pensar que les pintures quedarien al MNAC amb una fórmula que acontentaria les dues parts.
El fet que ahir no s'anunciés la contraprestació per a Catalunya podria ser una estratègia per mostrar la consellera Pérez com a guanyadora de la negociació, i d'aquesta manera disminuir la pressió social que hi ha a l'Aragó pel retorn.
Les mateixes fonts de la conselleria van explicar que s'estudiarà cas per cas “i és tindrà en compte quin és el millor emplaçament per a cadascuna”. El procés encetat ahir inclourà totes les obres que es troben en litigi entre Catalunya i l'Aragó. Aquesta valoració es farà mitjançant una comissió en què, a més dels dos consellers, hi participaran les direccions generals de Patrimoni dels dos governs. Aquest grup de treball tindrà una primera reunió el mes vinent.
En la reunió també es van fer les primeres passes per articular mecanismes institucionals entre l'Aragó i Catalunya que obrin el camí cap a una gestió conjunta d'aquest patrimoni. La intenció ja la va anunciar Santi Vila el dilluns passat al MNAC. Intencions totalment oposades al clima d'enfrontament que hi ha hagut des que l'Aragó va reclamar les peces que havien estat adquirides quan les zones d'on procedeixen les obres pertanyien a la diòcesi de Lleida. El clima aparentment cordial entre les dues administracions contrasta amb la fermesa de l'anterior conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que havia mostrat, amb convenciment, la seva oposició que les obres sortissin de Catalunya.
Reacció immediata
El primer gest d'oposició al clima d'entesa va arribar des de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena. Segons va declarar l'advocat del municipi, Jorge Español, només es negociarà la “devolució íntegra” de la totalitat dels béns patrimonials. Español va dir que la negociació havia estat una operació de “màrqueting polític” i que les obres veritablement valuoses són les que es troben al Museu de Lleida.