Cultura

Viatge al Maig del 68

‘Sota les llambordes, la platja', la desena novel·la de Núria Borrut, tracta de l'amor de dues noies durant els revolucionaris anys seixanta i setanta a París

“El món no ha canviat gaire des dels anys seixanta, ens hem de queixar més”, diu Borrut

Sota les llambordes, la platja és una de les frases més conegudes de les revoltes del maig francès de 1968. També és el títol del llibre de Núria Borrut, que, enguany, ha rebut el IV Premi de Novel·la de l'editorial Gregal: “M'agrada la idea que a sota l'asfalt i la ciutat es pugui trobar el mar i la llibertat”, explica l'autora.

La història comença, precisament, amb una llamborda. La Sissi, la protagonista, retrata amb la seva càmera una noia que llança una pedra contra la policia enmig del bullici del Maig del 68. D'aquesta manera, la barcelonina Sissi es troba amb una altra ànima desarrelada, la Chantal, divorciada i amb un fill. Totes dues estudien sociologia a la Universitat de Nanterre, com el mateix líder de la rebel·lió, Daniel Cohn-Bendit, i amb els anys la Sissi es converteix en una fotògrafa d'èxit i la Chantal, en periodista. Viatgen plegades per mig món i continuaran, insubornables, denunciant les injustícies fins als últims dies de la Sissi.

Segons l'editor de Gregal, Jordi Albertí, es tracta d'una història sobre “amor, tossuderia i dones”. La periodista i membre del grup armat RAF, Ulrike Meinhof, és l'altre gran personatge. La Sissi queda enlluernada per Meinhof i, fins i tot, l'acaba estimant: l'alemanya és la lluitadora que la Sissi, més prudent, mai ha gosat ser. Per l'autora, Meinhof representa “una persona sencera i conseqüent, que malgrat les dificultats mai es va tirar enrere”.

Les protagonistes pertanyen a la generació de la postguerra, que renegava de la vida dels seus pares. I la novel·la, farcida de referències històriques, recrea l'atmosfera revolucionària de l'època des del 1968 fins al 1977, mesos després que Meinhof aparegués morta a la presó.

Històries paral·leles

Hi ha un salt temporal i una altra trama, que s'alterna al llarg de la novel·la amb la història, narrada en primera persona, de la Sissi. La Lucrècia és l'única neboda de la protagonista i viatja a París des de Barcelona per editar, amb en Jean Pierre, un llibre de fotografies de la seva tia, quaranta anys després del Maig del 68. La Lucrècia descobrirà els secrets de la Sissi a través de les seves memòries i, també, recorrerà la capital francesa de la mà de l'atractiu fill de la Chantal, en Jean Pierre.

El llibre és un cant a la rebel·lia i un reconeixement atrevit a la figura de Meinhof. Avui, gairebé cinquanta anys després del 1968, Borrut insisteix que cal lluitar per una societat més justa: “El món no ha canviat gaire des dels anys seixanta, ens hem de queixar més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.