El llibre: present i futur

Davallada general

La baixada en les vendes afecta tot tipus de llibres, autors i editorials, tant els considerats best sellers com els més arriscats, tot i que, segons Arretxe, “els que s'anomenen autors midlist, aquells que van venent sense arribar a ser best sellers, ho tenen més complicat”. “Les quantitats que venen els autors que apareixen cada setmana als diaris en les llistes dels més venuts –explica Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i director de comunicació del Grup Planeta– estan dividides per tres o per quatre respecte al que venien temps enrere.” Més enllà de la fredor de l'economia, aquest fet també té conseqüències artístiques i creatives. “Als editors –diu Arretxe– ens costa més arriscar, perquè sabem que els tiratges seran més baixos. Això fa més difícil la tria de valors nous; has d'estar molt segur de les teves eleccions i només ho pots fer de tant en tant. I, d'altra banda, també fa molt difícils les traduccions, que tenen un cost fix.” I el suport que es rep de l'administració té aspectes discutibles: “Pel que fa a l'IVA cultural –explica Tixis–, estem ben tractats en els llibres en paper, el tenim super reduït, del 4%. Però el llibre digital suporta un IVA del 21%, encara que sigui el mateix llibre. I els ajuts públics que es dediquen a la indústria audiovisual i a l'editorial són desproporcionats en favor de la primera.”

Tixis, tanmateix, aporta un argument optimista: “Hem tocat fons, ja sabem que més avall no podem anar, i això és molt bon senyal. Hem de mirar endavant, i per fer-ho és essencial el paper de les noves tecnologies. Són el nostre aliat, tot i que aparentment pugui semblar el contrari. Fa cinc anys tothom deia que al llibre en paper li quedaven quatre dies, però passaran cinc anys més, i deu anys més, i el llibre en paper continuarà estirant el sector. Però gràcies a la tecnologia podem saber què vol el lector i fer tiratges més ajustats.” I, en aquest sentit, Daura hi afegeix: “Les llibreries vam ser dels primers comerços que ens vam informatitzar. El sector ha estat molt tocat, però ha continuat sent molt dinàmic; es va adonar que no es podia arronsar”.

Arretxe assenyala un dels grans reptes que ha d'afrontar el sector: “Posar-se al dia i competir amb les noves maneres de gaudir de l'oci i del temps lliure. Llegir és un procés costós, que requereix esforç intel·lectual, i ara hi ha altres formes d'entreteniment que poden fer que quedi relegat. Els editors hem de repensar la nostra funció en molts aspectes, fer promoció a través de les xarxes; ara per primera vegada podem arribar directament al nostre lector. L'editorial és un sector que, tot i que s'ha anat adaptant, manté un cert conservadorisme.” A l'altre plat de la balança –i tot i aquest conservadorisme de què parla Arretxe–, hi ha la iniciativa i la vitalitat d'alguns professionals vocacionals com emprenedors, que s'ha traduït en la proliferació de petites editorials. A parer de Tixis, per llançar-se a l'aventura editorial, “cal tenir esperit emprenedor”. “Hi ha gent que ha decidit deixar la feina per fer alguna cosa que sigui una aportació per a la societat. Les editorials que juguen la Champions no funcionarien si no hi hagués una xarxa de petites i mitjanes editorials com la que tenim. I també al revés: les petites no podrien tenir la potència que tenen sense l'existència de les grans editorials. Hi ha una clara simbiosi entre totes dues. Pensem que, de tot el que es factura a Espanya en el món editorial, la meitat es produeix a Catalunya.” Daura corrobora aquesta visió positiva de l'emprenedoria del sector: “Per a un país com el nostre, és tot un luxe tenir un món editorial com el que tenim i una xarxa de llibreries grans i petites com la que tenim.”

Una dada preocupant és que, segons els estudis més recents, un 35% dels habitants de l'Estat espanyol no llegeixen cap llibre al llarg de l'any. “La massa de lectors que deixen de llegir no es perd en la infantesa i la primera adolescència –assegura Arretxe–, sinó quan acaba l'adolescència i comença la joventut. Aquí ens trobem davant d'un repte que depassa totalment el sector del llibre; és una feina social, d'ensenyament.”

Quin paper hauria de tenir l'escola en el foment de la lectura i en la venda de llibres? Segons Tixis, el model que impera aquí
pel que fa als llibres de text és “una mica pervers”. “Es transmet el missatge que els llibres de text ens els podem passar d'uns als altres i no passa res, mentre que en altres països europeus, com França, és l'Estat el que compra els llibres per als alumnes. El llibre de text hauria de ser
el llibre de feina mentre l'alumne és a l'escola: escriure-hi notes, etc. Ara, però, hi ha una bona notícia: el nou conseller de Cultura, Santi Vila, ha dit que el govern està estudiant la idea de regalar un llibre als nens que compleixin sis anys perquè sigui l'inici de la biblioteca personal.”

I és que una de les queixes dels pares a l'inici de cada curs és el preu dels llibres. Segons Beneyto, “les famílies sempre tenen la sensació que es descapitalitzen al començament del curs, però si es divideix aquesta despesa al llarg dels mesos de l'any no és tanta”. I Tixis subratlla una paradoxa: “Hi ha qui troba normal gastar-se 600, 700 o 1.000 euros en un aparell que reprodueix uns continguts, però no està disposat a gastar-se ni un euro per aquests continguts. Les grans companyies tecnològiques han aconseguit fer-nos creure que és més important el continent, però una tauleta no serveix de res si no hi ha contingut.”

En aquest context, i atesa la proximitat de Sant Jordi, tots els participants en la conversa assenyalen la importància d'aquesta festa per fer visible el món del llibre. Daura assenyala: “Mai havíem tingut estímuls tan diversos, sobretot pel que fa a formació. Per això, si diades com la de Sant Jordi fan que algú s'interessi per la lectura, considerem que ja és positiu. Els llibreters treballem per als lletraferits, però vivim de tothom. Sant Jordi no ha punxat mai, i si un Sant Jordi pugen les vendes, pugen també la resta de l'any.” Daura també fa notar que “els llibres més venuts per Sant Jordi són tots aquells que no surten a la llista dels deu més venuts, que no arriben al 10% del que s'ha venut aquell dia. En el terreny informatiu, és lògic que l'interès es focalitzi en això, però afortunadament el mercat és molt més divers i transversal. Al mercat hi caben autors consagrats, autors nous, autors mediàtics...” Per la seva banda, Arretxe destaca que l'esforç que costa als llibreters sortir al carrer per Sant Jordi “és brutal”, i Tixis hi afegeix: “Hem observat que hi ha pics de venda molt interessants al llarg de l'any. Per Sant Jordi es venen molts llibres, però també quan arriba l'estiu, i durant la Setmana del Llibre en Català. Però són pics concrets.”

Un altre punt de coincidència és la necessitat d'incrementar la promoció dels llibres. “Els professionals del sector hem donat tant per fetes les virtuts de llegir, ens semblen tan òbvies, que no les hem explicat prou. Hem de fer màrqueting de la lectura”, assenyala Arretxe. Un màrqueting que sí que han fet “els que fabriquen els aparells digitals per consumir cultura, però ells són una indústria global; l'editorial és una indústria molt atomitzada i artesanal”, diu Tixis.

El president del Gremi d'Editors de Catalunya hi afegeix: “El llibre té molts avantatges; és una forma d'entreteniment activa, te'l fas a mesura que el vas llegint. Diverses persones poden llegir el mateix llibre i imaginar-se els personatges de manera diferent, a diferència de qualsevol videojoc, de qualsevol sèrie i de qualsevol pel·lícula. Fa incrementar el vocabulari i la facilitat d'expressió, obre la ment, fa conèixer coses que un no hauria esperat conèixer mai i incrementa el sentit crític davant la vida. No hi ha cap entreteniment cultural tan complet i tan barat. Tot comença amb la lectura; si saps llegir, la teva vida anirà d'una manera, i si entens el que llegeixes t'anirà molt millor. Aquí també s'hauria d'imitar la política de països com França pel que fa a la protecció de les llibreries, perquè són més que un comerç: són un agent cultural. Una llibreria dinamitza l'activitat d'un país; ni econòmicament ni fiscalment se l'hauria de tractar com un comerç que ven un altre tipus de producte menys sensible. “La lectura té efectes secundaris, però que són beneficiosos per a la salut. En un moment en què tots anem tan atabalats, en què costa tant desconnectar del dia a dia, els llibres ens faciliten que puguem fer una pausa”, conclou Antoni Daura.