Cultura

Buscant l'origen

Isidre Grau, premi Sant Jordi del 1985, publica ‘Primer paisatge', una rememoració dels anys d'infantesa a Cerdanyola del Vallès

“El lector no ha de pensar en mi, més aviat en les seves ganes de fer memòria”, recomana Grau

Isidre Grau (Sabadell, 1945), enginyer de formació, ha publicat novel·les, com ara la pentalogia Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985), narracions, assajos literaris (fa molts anys que dóna classes a l'Ateneu Barcelonès) i va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Ara ens presenta un llibre personal, Primer paisatge, publicat per Gregal, que d'alguna manera parteix d'una recerca, de voler esbrinar quin és l'origen de les ganes d'escriure d'un nen que esdevindria Isidre Grau. Tot amb la voluntat de fer un llibre diferent, una manera molt personal de jugar amb la memòria.

“El 1995, en un moment de canvis laborals, vaig fer un inventari escrit de la gent que vivia al meu poble [Cerdanyola del Vallès] a principis dels anys cinquanta. I vaig destacar els personatges i situacions que potencialment donaven per escriure'n històries particulars. Durant anys les vaig anar treballant sense perdre de vista el recull que s'havia de titular Primer paisatge. Ara fa poc vaig tenir ganes de tancar el projecte, vaig revisar els textos, vaig escriure els que em faltaven, i vaig procurar relacionar-ho tot amb l'origen de les ganes d'escriure”, ens explica Isidre Grau.

Escriure és recrear la realitat. Si la matèria literària són records no es pot menystenir el perill que la subjectivitat desvirtuï la realitat que va ser. “No m'importa tant la realitat que va ser com la memòria o la impressió que en conservo. Ara com ara, no faig memorialisme ni biografia, sinó recreació lliure de l'experiència. M'interessa més el sentit universalitzable de tota experiència humana, i deformo tot allò que es presta a la identificació de persones o anècdotes concretes.” Grau es pregunta, i al lector, “què ens queda de tot allò?”. “El lector no ha de pensar en mi, més aviat en les seves ganes de fer memòria.”

El llibre, dividit en tres parts (Escenaris, Figures i Moments), està format per 27 narracions, retalls, instantànies amb una prosa que, en molts moments, és poètica. “El jo narratiu parteix del record de la infància com un espai on no passava res, i alhora és la voluntat de recordar les coses que sí que passaven el que mou l'escriptura. L'estratègia narrativa en peces breus surt d'assumir que el record sempre és fragmentari, sense la intenció de teixir una veritable novel·la.”

Al llibre, llegim: “El sistema literari fa aigües per totes bandes.” “En temps de caos, la cultura paga els plats trencats, i la paraula és la nostra guia per anar pel món”, rebla Grau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.