Esteve Polls ha mort

Esteve Polls va ser un director de teatre incansable. Sempre amb projectes. No va aconseguir tancar el que havia de ser la fi de cicle, un 15 de juny del 2010 a la plaça Reial. Mantenia la complicitat de tota una Núria Espert. No és d'estranyar perquè Polls va donar ales a la carrera d'aquella jove que volia ser primera actriu. El seu primer treball professional es remunta al 1950. Ahir va morir als 93 anys. L'enterrament serà avui al tanatori de Sancho de Ávila, a les 13.50 h.

Des dels centres de teatres amateurs com el Centre Moral i l'Orfeó de Gràcia, va anar edificant una carrera que passaria pel Romea, quan Josep Maria Sagarra li va demanar que li dirigís L'amor viu a dispesa (1952). Per poder fer realitat els projectes va haver de fer-se empresari, extrem que va provocar daltabaixos econòmics. Del 1966 al 1973 va provar fortuna a l'Amèrica Llatina arribant a fundar i dirigir el Teatre Popular Nacional de Colòmbia i el Teatre Nacional de Costa Rica. 35 anys després de la seva fundació, encara el recordaven, deia orgullós Polls.

El director, amb la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador, va tornar a Barcelona per la promesa de dirigir el Teatre Nacional de Barcelona, un projecte fallit del Ministeri de Cultura que es va estruncar amb l'arribada de la democràcia. Polls, que va fer un bon repàs de la seva carrera a Cinc minuts abans que caigui el teló (Viena, 2009) de prop d'un miler de pàgines (“un totxo”, advertia sorneguer, ell mateix), assenyalava: “No és que vagi de màrtir, però sí d'empipat.” No entenia que ell, o Ricard Salvat, no fossin cridats a cap direcció de producció del Lliure o el TNC.

El Mercat de les Flors li va oferir temporada per a Jugant a Molière (2006) i el TNC el va acollir per tres vetllades d'unes precioses lectures d'El poema de Nadal (2007) de Sagarra.