cultura

50 anys de la Flama

Vic serà el marc dels principals actes per celebrar que l'any 1966 per primer cop va arribar la Flama del Canigó al Principat

El congrés i el I Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània seran el 27 i el 28 de maig

Ara fa 50 anys, el 1966, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer del coll d'Ares i va arribar al Principat per encendre els primers focs de Sant Joan. Per commemorar aquesta efemèride, que té entre els seus pioners el vigatà Martí Cassany, i coincidint amb la capitalitat cultural, Vic s'ha volgut fer seus els actes de “reconeixement als catalans del nord i del sud”, en paraules de Josep Costa, president de Tradicat, programats entre el 17 de maig i el 23 de juny.

La celebració de l'aniversari de la Flama del Canigó, “dels pocs projectes, junt amb el Correllengua, que recorren tota la geografia dels Països Catalans”, com va recordar el conseller comarcal de Cultura Txevi Rovira, tindrà el punt culminant el cap de setmana del 27 i el 28 de maig. El I Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània posarà el focus –mitjançant diverses conferències, comunicacions i presentacions de llibres– en la diversitat de manifestacions que existeixen en el solstici d'estiu al voltant del foc i les falles del Pirineu hi tindran un espai propi. En acabar aquest simposi es passarà el relleu a Reus, que l'organitzarà l'any que ve, i començarà el congrés i l'espectacle dels 50 anys.

El Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan, que tradicionalment es feia en algun lloc de la Catalunya del Nord, aquest any s'organitza a Vic. Serà un acte per a tota la ciutadania, tot i que, coincidint amb el moment polític actual, es procurarà “que hi hagi la màxima representació institucional”, va subratllar Costa. El congrés, amb una afluència prevista al recinte firal El Sucre d'entre 400 i 500 persones, tindrà la participació de gent de Bèlgica, la Provença, Croàcia i Itàlia, entre altres llocs. Hi haurà un sopar espectacle, parlaments i el relleu de la Barretina d'Or a Reus. L'espectacle, amb guió de Jordi Lara i Xevi Capdevila, serà pluridisciplinari, “molt fresc, modern i dinàmic, pensat per a tothom”, segons Rovira. Inclourà l'actuació de Gisela Figueras, la música de Gemma Humet i L'Experimental Catalana, i la dansa de la companyia Km.O i l'Esbart Sant Genís de Taradell, a més de les danses de la cantant Guida Sellarès i acrobàcies.

En la presentació dels actes que es va fer ahir al matí, a la qual també van assistir Lluís Puig, director general de Cultura Popular de la Generalitat; M. Dolors Portús, gerent dels Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona, i Susagna Roura, regidora de Cultura de Vic, es va explicar que el congrés s'acompanyarà amb la primera exposició produïda per Tradicat, una mostra de cartells, postals i manifestos representatius de cada un d'aquests 50 anys.

Cantata d'escolars

Un altre plat fort serà la cantata escolar sobre el poema Canigó de Jacint Verdaguer, els dies 17 i 18 de maig. En aquesta readaptació del projecte
Canigó de Francesc Bitlloch a les escoles de la Bressola, hi participaran uns 1.200 alumnes de 17 centres d'Osona, el Ripollès i de les escoles Arrels i la Bressola. La cantata es farà en dues sessions matinals adreçades només a familiars i amics dels nens i nenes, però el dia 17 també hi haurà una sessió al vespre per al públic en general. L'objectiu és que aquesta cantata, “un projecte complex per la quantitat de gent que implica”, com recorda Rovira, pugui ser utilitzada a qualsevol lloc els Països Catalans. Amb voluntat de permanència i caràcter divulgatiu, Tradicat també està treballant per elaborar un vídeo documental molt amè sobre els 50 anys de la Flama del Canigó. S'estrenaria a finals d'any, però encara està “a les beceroles”.

Una escultura permanent al coll d'Ares

Per deixar constància d'aquests 50 anys de la Flama del Canigó, el 23 de juny s'inaugurarà al coll d'Ares (Molló) l'escultura peveter Flama d'arrels, obra de la manlleuenca Eulàlia Sellarès (néta de Josep Sellarès, persona molt involucrada amb la Flama) i de Jesús Romero, de Tavèrnoles.

L'escultura representa quatre flames (com les quatre barres) d'uns tres metres d'altura i juga amb la idea de buscar els orígens “i unir aquesta separació deguda a la frontera”, segons Sellarès. Tradicat vol que allà hi quedi per sempre “un element simbòlic molt potent”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

arts escèniques

El festival Moujuïc portarà nou propostes de dansa al Castell de Montjuïc

BARCELONA
EQUIPAMENTS

El Museu Pau Casals defensa a Portugal la seva nominació com a millor museu europeu

EL VENDRELL
CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà