‘Borgen' o ‘Polònia'?

Mentre la cua per fer-se una foto assegut a la rèplica del tron de ferro continuava al vestíbul del Teatre Municipal, a la platea del mateix equipament arrencava ahir al vespre la primera temporada del Plot Series Fest, un festival impulsat per l'Ajuntament de Girona, Movistar+ i Mirut Produccions, que neix aprofitant aquest moment d'ebullició que viuen les sèries de televisió i, com destaquen els seus organitzadors, amb la voluntat d'apuntalar la capitalitat de Girona en relació amb aquest fenomen actual. Joc de trons n'és una mostra, com abans-d'ahir es va comprovar al mateix escenari, amb dues sessions plenes a vessar per veure l'estrena de la nova temporada de la sèrie d'HBO rodada a la ciutat.

El primer acte del nou certamen era tota una declaració d'intencions: començar amb un debat al voltant de la sèrie danesa Borgen –amb la presència de set parlamentaris catalans– i la projecció del primer episodi d'aquesta sèrie amb la qual s'emmirallen els polítics i els intel·lectuals ara que The wire ha traspassat a l'estatus de clàssic. Però ja sabem que tot sovint el poble va per un costat i la política, per un altre, perquè l'acte va atraure més polítics que no pas públic en general.

Dit això, la taula rodona va donar prou de si ben portada per la periodista Gemma Esteba, l'única gironina present dalt de l'escenari, com va destacar algú, contrariat. Perquè a baix, n'hi havia molts de la majoria de partits polítics, tots repartits en capelletes, a excepció d'uns ben avinguts líders locals del PP, C's i el PSC.

Si van actuar gaire? No ho va semblar, almenys ahir, amb intervencions que destil·laven prou sinceritat. Sense anar més lluny, Miquel Iceta (PSC), que va reconèixer que no havia vist “sencera” la sèrie per la qual els havien convidat (un eufemisme usat freqüentment per no dir que només s'han vist un parell d'episodis). O Joan Coscubiela (Catalunya Sí Que Es Pot), que es va fer un fart de fer spoilers sense adonar-se'n, malgrat que els seus companys el van començar a advertir, i van acabar renyant-lo literalment. No ho podia evitar, el pobre, autodeclarat “forofo” de Borgen. També Eulàlia Reguant (CUP), que va saber riure's de si mateixa quan va confessar que tenia “admiració per la policia, en contradicció a l'estereotip que es té de la CUP”, perquè les seves sèries preferides en realitat són les policials, com la danesa Broen o The fall.

Ells, juntament amb Jordi Cuminal (CDC), Adriana Delgado (ERC), David Mejía (C's) i Joan Milián (PP) van coincidir sobretot en una cosa: les dificultats per conciliar la vida personal amb aquesta professió que té molt de vocació, tal com es reflecteix a la perfecció en la sèrie. Als espectadors no ens va estranyar, perquè si és veritat que dediquen aquestes jornades laborals tan llargues de dotze i tretze hores com es va dir, arribar i posar-se a veure sèries deu ser perquè o bé viuen sols o les seves respectives parelles són tan malaltes de sèries com ells.

Al llarg de l'hora de debat es va parlar de tot i més. De si “la política catalana és més ficció que Borgen” (Iceta), que “la política en realitat s'assembla més a Polònia que no pas a Borgen” (novament el trekkie de l'Iceta), que Dalí seria un bon guionista d'una nostrada sèrie política (Coscubiela), que “alguns funcionaris en realitat manen més que molts alcaldes” (Cuminal)... així com de les relacions d'amor i odi entre polítics i periodistes i altres punyalades a traïció en què no aprofundirem aquí, que per alguna cosa pertanyem a un dels gremis afectats.

El Plot Series Fest de Girona continua avui amb una segona jornada dedicada a Sèries i dones, amb la participació de Clàudia Maluenda i Laura Rubirola, i la projecció de The catch. Tot just s'acaba de plantar la llavor d'aquest festival embrionari que aquest any té una durada de sis dies i que estem segurs que tindrà continuïtat si per a properes edicions es replanteja el Teatre Municipal com a seu del festival.